Per què mengem crispetes al cinema?

Aquest costum va ser estrenat a Estats Units entre 1929 i 1933, l’època de la Gran Depressió, que va portar a tretze milions de nord-americans a l’atur.

Llavors, el principal mitjà d’evasió era el cinema, un espectacle assequible per a totes les butxaques. Si volien tenir l’estómac igualment entretingut durant la projecció, els espectadors empobrits només podien permetre’s les crispetes, que s’elaboraven a l’instant amb una matèria primera tan abundant a EUA com són els grans de blat de moro. Els venedors recollien uns beneficis de fins al 2.500%.

La pràctica va començar a posar-se de moda als cinemes i així ha arribat fins als nostres dies. L’única diferència és que, actualment, en moltes ocasions ens gastem més diners en les crispetes, begudes i llaminadures, que en la pròpia entrada a la sala.

Fa poc, el president de Sony Pictures va proposar als cinemes que oferissin també snacks més saludables, com iogurts o copes de fruites, ja que una ració gran de crispetes aporta 1.800 calories!

 

Related posts:

Thanks! You've already liked this
No comments