Les Pringles no són patates fregides. Així ho dictamina un magistrat britànic després de la sol·licitud que van realitzar els propietaris de l’empresa que comercialitza les Pringles per poder acollir-se a un impost fiscal menor. Resulta que a Gran Bretanya les patates fregides de bossa estaven gravades amb un impost del 17,5%, mentre que els aperitius a base de galetes salades i / o fruita seca només el tenien del 5%.
El 1683 l’Imperi Otomà (actual Turquia), va voler envair l’Imperi Austrohongarès, que en aquells moments era la porta d’entrada a Europa. Viena va resistir un setge llarguíssim i finalment els otomans van acabar derrotats. Per celebrar la victòria, el gremi de pastissers de Viena va voler crear un pastís commemoratiu.
La història d’aquesta antiga creença es remunta a la Segona Guerra Mundial i està relacionada amb l’espionatge. En aquella època, les forces armades britàniques tenien a la seva disposició una nova eina per detectar als seus enemics de nit: el radar.
Els ous són un aliment molt important ja des de l’antiguitat i el seu consum, actualment, està estès per tot el món. Es caracteritzen per ser una importantíssima font de nutrients.
Corre una explicació, que ha acabat convertint-se en llegenda urbana, que erròniament assegura que aquestes peculiars i famoses galetes deuen el seu nom al fet que en la dècada de 1920 l’espanyol Eugenio Fontaneda va decidir anomenar-les així en honor a la seva petita néta.
Però la realitat és que aquestes galetes van ser inventades i batejades amb tal nom mig segle abans i no a Espanya sinó en el Regne Unit.
Més
Aquest costum va ser estrenat a Estats Units entre 1929 i 1933, l’època de la Gran Depressió, que va portar a tretze milions de nord-americans a l’atur.
Segur que també n’heu parlat alguna vegada amb amics o gent de l’entorn. Cal guardar els ous a la nevera? I per què, doncs, al supermercat, són als prestatges i no als frigorífics?
Una fruita és la part de la planta que conté les llavors. Per tant, botànicament parlant, el tomàquet és una fruita malgrat que no s’acostumi a servir a les postres. La confusió ve quan al segle XIX aquesta controvèrsia popular va arribar a la Cort Suprema d’Estats Units.
Per què la gent sovint té caprici d’aliments ensucrats, fins i tot després d’un copiós menjar? Alguns nutricionistes afirmen que les persones han estat entrenades des de la infància per esperar unes postres ensucrades després d’un bon dinar (o sopar). I en moltes famílies, és una tradició consagrada pel temps.
Obres un paquet de galetes. Te’n menges unes quantes i la resta queden oblidades al fons de la prestatgeria. Quan les descobreixes, una setmana després, cal llençar-les a les escombraries perquè han adquirit una desagradable textura tova.
Amb el pa passa tot el contrari. Només amb un dia -o dos, si la barra és de molt bona qualitat- el nostre deliciós i cruixent pa es converteix en un maó.
Mireia: Sóc mestra i m'ha encantat aquesta pàgina!! Pels nens és xulíssim aprendre d'aquesta manera tan divertida. Hi ha alguna aeb…