Origen del carnaval

El carnestoltes és una celebració pública que té lloc abans de la quaresma cristiana, amb data variable (entre febrer i març, segons l’any), i que combina alguns elements com disfresses, desfilades, i festes al carrer. Una de les característiques rellevants és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. Durant la nit del Carnestoltes tot s’hi val i diu la llegenda que per això la gent es posa màscares.

L’origen de la seva celebració sembla probable que vingui de les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu del vi, les saturnals i les lupercals romanes, o les que es realitzaven en honor del toro Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens d’aquesta festivitat es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a les de l’època de l’Imperi Romà, des d’on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV.

L’etimologia i origen de la paraula carnestoltes o carnaval ens indica que prové del terme italià ‘carnevale’ i aquest, al seu torn, del llatí ‘carnem levare’ el significat del qual és carnem (carn) i levare (llevar, treure): treure la carn.