En els éssers humans la sang és de color vermell, igual que en la majoria d’animals mamífers. La sang és vermella a causa d’una substància anomenada hemoglobina que es troba dins dels nostres hematies o glòbuls vermells.
Una fruita és la part de la planta que conté les llavors. Per tant, botànicament parlant, el tomàquet és una fruita malgrat que no s’acostumi a servir a les postres. La confusió ve quan al segle XIX aquesta controvèrsia popular va arribar a la Cort Suprema d’Estats Units.
De vegades arribem molt cansats i després de la dutxa, la idea d’utilitzar l’assecador o esperar que el cabell s’assequi naturalment no ens acaba de convèncer. No obstant això, d’acord a diversos estudis, dormir amb el cabell humit pot tenir efectes negatius per a la salut.
Us agraden els conills? Voleu descobrir-ne coses que segurament no sabíeu? Avui us portem una llista de curiositats sobre aquests animals que segur que a més d’un us sorprendrà!
Posa’t unes ulleres de sol i…simetria a l’instant! Les ulleres fosques oculten qualsevol asimetria entorn dels ulls, i segons els investigadors en la nostra percepció de la bellesa hi ha un clar vincle entre ser guapo de cara i la simetria del rostre.
Quants cops us han estirat els vostres familiars o amics les orelles el dia del vostre aniversari i aquestes han acabat vermelles com tomàquets? Mai havíeu pensat el significat d’aquest gest?
El fotògraf Franco Banfi, juntament amb altres bussejadors, va seguir un grup de catxalots (Physeter macrocephalus) quan de sobte els gegants marins van caure dormits en posició vertical. Aquest fenomen es va estudiar per primera vegada l’any 2008, quan un equip de biòlegs britànics i japonesos van trobar un grup de catxalots inerts surant just […]
Malgrat el que molts creuen, la bombeta no va ser inventada per Thomas Alva Edison. Si bé és cert que Edison va presentar el 21 d’octubre de 1879 un llum pràctic i viable, que va lluir durant 48 hores ininterrompudes, el químic Sir Joseph Wilson Swan, un britànic, és el veritable inventor de la bombeta.
Pere Joan: Gràcies, sempre m’ho havia demanat