Origen i significat dels petons

Un petó és l’acte de tocar alguna cosa amb els llavis, generalment a una altra persona. Apareix com una instintiva forma de demostrar afecte i es dóna per primera vegada de la mare cap al seu fill. Nombroses interpretacions busquen l’origen del petó en l’impuls de succió del bebè, les tendències canibalístiques (la mossegada amorosa), o el costum de tribus primitives d’olorar-se.

Es diu que el seu origen es remonta fins a l’home del Cromanyó, quan la dona d’aquest homínid avantpassat alimentava a les seves cries mastegant el menjar fins a transformar-lo en puré, que després passava de la seva boca a la del seu petit.

Tal i com s’esmenten diverses versions pel que fa a l’origen del petó, també són varis els seus significats al llarg de la història. Es descriu el petó de cobdícia i traïció a la bíblia; el primer es refereix al moment que Jacob besa a Isaac, el seu pare, i li fa creure que és Esaú, el primogènit, amb la intenció de quedar-se amb la benedicció del seu pare i amb la prefectura de la família. L’altre es refereix al que li dóna Judes a Crist a la galta, amb aquest lliura el Fill de l’Home i es condemna per sempre.

El Kamasutra per la seva banda descriu tres classes de petons: el nominal, en el qual els llavis amb prou feines es toquen; el palpitant, en el qual es mou el llavi inferior, però no el superior; i el petó de tocament, en el qual participen llavis i llengua.

Altres dades històriques sobre el petó especifiquen que no va ser fins al segle VI quan aquest ja no només era una mostra d’afecte entre mare i fill sinó també entre els adults, que després es va estendre per Europa i gairebé a tothom.

Com a mostra d’afecte, passa a ser també una expressió d’amor cap a l’altra persona. No obstant això i durant la Revolució Industrial, va quedar prohibit i la gent no podia besar-se en públic.
Posteriorment i davant tal prohibició, cap allà els anys 60, la gent es va revelar i per demostrar que no era res dolent va decidir besar-se en públic.

D’altra banda la gent solia besar la mà d’aquella persona amb un nivell social més alt, o la de major jerarquia a la família com els pares, avis o besavis, o bé qui tingués un càrrec important en determinat àmbit -el pare de l’església, els cardenals, els bisbes, etc- ; aquest petó era mostra de respecte més que d’afecte; en canvi es besaven a la galta dues persones d’iguals condicions com mostra proximitat.
A les dames, per la seva banda, i per no faltar-los al respecte també se’ls besava a la mà, en comptes de la galta.

En altres cultures com la Cèltica, es deia que el petó tenia poders curatius, mentre que en l’Edat Mitjana, el cavaller que besava a una dama estava obligat a casar-se amb ella.

Related posts:

Thanks! You've already liked this
1 comment