Per què suren els vaixells?
Que un tap de suro suri damunt l’aigua no es fa estrany a ningú ja que es pot comprovar fàcilment que l’escorça de les alzines sureres pesa molt poc. Però un vaixell com el Queen Mary pesa moltíssimes tones i malgrat això no s’enfonsa. Quines són les raons d’aquest fenomen?
El Principi d’Arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insoluble submergit en un fluid hi actua una força vertical que l’empeny cap amunt. Aquesta força és igual al pes del líquid que desplaça.
Quan un vaixell es posa damunt l’aigua en desplaça una certa quantitat. El pes de l’aigua desplaçada equival a la força vertical en sentit ascendent que fa sobre el vaixell. Aquest s’enfonsa parcialment fins que les dues forces queden equilibrades, raó que explica que una part del vaixell queda submergida.
Però amb això no n’hi ha prou. Queda una altra explicació i fa referència a la densitat. Si tirem un tros d’acer al mar veurem que s’enfonsarà i en canvi si hi tirem un tros de fusta veurem que sura. Això és degut a què la densitat de la fusta és menor que la de l’aigua i en canvi la de l’acer és més gran. La densitat fa referència a la quantitat de matèria per unitat de volum. Dit de manera planera, es refereix a si un cos és molt ple de matèria o menys, o sigui a si les seves molècules estan molt juntes o separades. Aleshores, reprenent la nostra pregunta ens trobem amb una gran paradoxa: si l’acer és més dens que l’aigua, perquè no s’enfonsen els vaixells?
L’explicació la trobem en el fet que no hem de mirar només la densitat de l’acer sinó la de tots els materials que formen el vaixell i, sobretot, de les grans cavitats plenes d’aire que conté. Mirat d’aquesta manera el vaixell té menor densitat que l’aigua.
Ara bé, si omplim d’aigua tots els espais buits d’un vaixell, aleshores la seva densitat creixerà i s’enfonsarà. Això és el que li va passar al Titànic quan va topar amb un iceberg que li obrí una via d’aigua i es va anar tombant fins que es va enfonsar per sempre.
Foto: Foter.com