Dia Internacional de la Llengua Materna
El Dia Internacional de la Llengua Materna fou aprovat a la Conferència General de la UNESCO del novembre de 1999 fixada pel 21 de febrer. En aquesta data s’entrega el premi Linguapax, en defensa del plurilingüisme.
Entre 1951 i 1952 el bengalí va ser l’objectiu central del Moviment per la Llengua Bengalí (Bhasha Andolon) a l’anomenat Bengala Oriental (avui Bangla Desh). Tot i que el bengalí era parlat per la majoria de la població de Bengala Oriental, l’urdú era legalment l’única llengua nacional del Domini del Pakistan. El 21 de febrer de 1952 estudiants i activistes van ser tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dhaka i tres joves estudiants i altres persones van ser assassinades. Més tard, el 1999, la UNESCO va declarar el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les morts.
L’Organització per a la Ciència, l’Educació i la Cultura (UNESCO) ha escollit com a tema del Dia per aquest any el de Preservar la diversitat lingüística i promoure el plurilingüisme per recolzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, continguts en l’Agenda 2030.
L’Objectiu número 4 d’aquesta Agenda se centra a aconseguir una educació de qualitat i un aprenentatge universal permanent amb l’objectiu que cada dona i cada home puguin adquirir les aptituds, els coneixements i els valors necessaris per arribar a ser tot el que desitgen i perquè puguin participar plenament en la societat. Això és una cosa especialment important per a les nenes i les dones, així com per a les minories, els pobles indígenes i les poblacions rurals, per la qual cosa ha quedat reflectit en el Marc d’Acció per a l’Educació 2030 de la UNESCO, en el qual es fomenta el ple respecte cap a l’ús de la llengua materna en l’ensenyament i l’aprenentatge, i la promoció i preservació de la diversitat lingüística.
Per fomentar el desenvolupament sostenible, els educats han de tenir accés a l’educació en la seva llengua materna i en altres idiomes. És a través del domini de la primera llengua o llengua materna que s’adquireixen les habilitats bàsiques de lectura, escriptura i aritmètica. Les llengües locals, especialment les minoritàries i indígenes, transmeten cultures, valors i coneixements tradicionals, exercint així un paper important en la promoció d’un futur sostenible.
El plurilingüisme és essencial per a la consecució d’aquests objectius i per a l’assoliment de l’Agenda 2030 en el seu conjunt, des del relatiu al creixement, a l’ocupació o a la salut, fins al consum i la producció sostenibles i el canvi climàtic.
La UNESCO atorga, a més, la mateixa importància a la promoció de la diversitat lingüística a Internet, recolzant els continguts locals pertinents i fomentant l’adquisició de competències bàsiques en matèria d’informació i mitjans de comunicació.
L’ús de les llengües maternes en el marc d’un enfocament plurilingüe és un component essencial de l’educació de qualitat, que és la base per empoderar a les dones i als homes i a les seves societats. Hem de reconèixer i promoure aquest potencial de les llengües per no deixar a ningú ressagat i construir un futur més just i sostenible per a tots.
Font: Viquipèdia i UNESCO
Foto ONU/Eskinder Debebe