Per què volem un postre dolç després de dinar?
Per què la gent sovint té caprici d’aliments ensucrats, fins i tot després d’un copiós menjar? Alguns nutricionistes afirmen que les persones han estat entrenades des de la infància per esperar unes postres ensucrades després d’un bon dinar (o sopar). I en moltes famílies, és una tradició consagrada pel temps.
Uns altres afirmen que la química del cervell humà és culpable. Algunes evidències suggereixen que el consum de sucre (o altres carbohidrats simples) pot millorar l’absorció de l’aminoàcid triptòfan que es troba en alguns aliments. El triptòfan, aleshores, permet un augment en els nivells de serotonina, un neurotransmissor associat amb sentiments de benestar.
Per a algunes persones, un menjar pesat pot resultar en una condició anomenada postprandial (després d’un menjar) o hipoglucèmia reactiva, un estat de baix nivell de sucre en la sang que està marcat per gana, feblesa, sudoració, tremolors, somnolència, mareig, ansietat o confusió, d’acord amb els Instituts Nacionals de Salut. El consum d’aliments dolços és una manera de contrarestar els símptomes de la hipoglucèmia reactiva.
La condició acostuma a aparèixer entre una i quatre hores després d’un menjar que és ric en hidrats de carboni. La hipoglucèmia reactiva és especialment comuna en persones que han tingut cirurgia de bypass gàstric, que fàcilment pot experimentar ‘buidatge gàstric’.
Les causes no quirúrgiques de la hipoglucèmia reactiva són un fet misteriós. Els científics han estudiat diverses possibles causes, inclosa la deficiència d’enzims digestius, els baixos nivells de l’hormona glucagó i la sensibilitat a l’hormona epinefrina.
Per combatre la hipoglucèmia reactiva, els metges recomanen fer àpats més petits i evitar els menjars pesats, rics en carbohidrats; menjar una dieta variada i equilibrada rica en fibra; i fer moltes hores d’activitat física regular.
Foto: ryotarotakao2 via Foter.com / CC BY-NC-ND