L’aplaudiment més llarg de la història
El tenor Plácido Domingo va rebre aquest reconeixement del públic durant una hora i vint minuts el 30 de juliol de 1991, després d’interpretar el Otelo de Verdi en l’Òpera Estatal de Viena. Aquella nit triomfal, el gran cantant madrileny va haver de tornar a l’escenari de l’Òpera un total de 101 vegades.
Batia així el rècord que ostentava el seu col·lega italià Luciano Pavarotti (1935-2007), aplaudit durant 67 minuts després de la seva actuació de 1968 en ‘L’elixir d’amor’, òpera còmica de Gaetano Donizetti, en l’òpera de Berlín. Aleshores, el teló es va alçar 165 vegades.
No obstant això, cal assenyalar que la plusmarca de Plácido Domingo s’acompanya en ‘El llibre Guinness dels rècords’ per una altra llarguíssima ovació registrada fa dos anys, encara que en aquest cas de manera intencionada. El 26 de juny de 2014, el poeta i performer nord-americà Dustin Luke Nelson va aconseguir que els espectadors batessin els palmells durant dues hores seguides en el Walker Art Center de Minneapolis. En realitat, es tractava d’una acció inclosa en un muntatge de l’artista.
Com a aplaudiment espontani més llarg segueix constant, doncs, el dedicat a Plácido Domingo. El tenor en va rebre a Espanya un altre de 32 minuts el 28 de juliol de 2010. Els afeccionats aclamaven així la seva interpretació en l’òpera Simón Boccanegra, també de Verdi, en el Teatre Real de Madrid
Foto: Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires via Foter.com / CC BY