Per què Plutó no és un planeta?
La Unió Astronòmica Internacional (UAI) va aprovar fa uns anys, i encara es manté, una resolució segons la qual Plutó perdia la categoria de planeta. El motiu: és un cos molt més petit que la resta. D’aquesta manera, el sistema solar passava a tenir vuit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
La decisió va arribar després de llargues discussions, en què s’havia arribat a plantejar la possibilitat d’ampliar el sistema solar amb tres planetes més.
Plutó, fins aleshores el planeta més petit del sistema solar, va ser descobert el 1930 pel científic nord-americà Clyde Tombaugh. Sempre havia estat objecte de polèmica, per les seves dimensions (és més petit que la Lluna) i perquè la seva òrbita és irregular. Amb tot, els debats sobre l’ampliació o la reducció del nombre de planetes del sistema solar van començar el 2003, quan Michael Brown va descobrir un cos anomenat UBS313, situat a 14.550 milions de quilòmetres de la Terra i més gran que Plutó.
Arran d’aquesta descoberta, els científics tenien dues opcions: incorporar aquest cos celeste a la llista de planetes del sistema solar o bé retirar-ne Plutó. Si optaven per la primera opció, calia canviar la definició actual de planeta i això hauria obligat a incloure a la llista el satèl·lit més gran de Plutó, anomenat Caront, i l’asteroide Ceres. Per tant, dotze planetes.
Finalment, els experts reunits a Praga es van decantar per la segona opció. Plutó, el cos més petit i més allunyat del sol, va deixar de ser considerat un planeta ‘clàssic’ (com els altres vuit) i passava a ser anomenat un planeta ‘nan’. La decisió, històrica, de la Unió Astronòmica Internacional, obligaria a canviar els llibres de text.
Foto: NASA’s Marshall Space Flight Center on Foter.com / CC BY-NC