On van les naus espacials quan finalitzen la seva vida útil?
Tard o d’hora, tots els vehicles espacials arriben al final de la seva existència. Recentment li va arribar l’hora a la Messenger, una sonda de la NASA que es va estavellar contra la superfície de Mercuri a 14 000 quilòmetres per hora —convertint-se en un dels cràters del planeta que va estudiar durant tota la seva vida. Però deixar un cràter de 16 metres de diàmetre en sòl extraterrestre no és l’única manera en què una nau espacial finalitza la seva missió.
Altres maneres d’acomiadar-se’n és, per exemple, ‘deixar-les per allà’, cas de les nombroses sondes que estan aparcades a la Lluna, a Mart, Venus…
Altres naus es queden en òrbita donant voltes al voltant del Sol —n’hi ha unes vint d’EUA, setze de russes, cinc europees i set japonesos acabant els seus dies al sol.
També poden estar en òrbita al voltant de la Terra en una ‘òrbita cementiri’ on poden quedar-se durant milers d’anys o acabar caient, destruint-se en l’atmosfera terrestre.
Altres opcions passen per destruir-les amb míssils o n’hi ha prou amb enviar-les cap a allò desconegut.
O simplement es poden fer estavellar. N’hi ha algunes que acaben a una zona remota de l’Oceà Pacífic, on les agències acostumen a tirar les seves ‘joguines’ trencades.
Foto: NASA Goddard Photo and Video / Foter / CC BY