Qui va inventar la cadira?

És una part tan comuna de la nostra vida diària que no creiem que sigui res d’especial ni extrordinari, però hem de pensar que molts segles enrere les persones no tenien cadires; i és difícil d’imaginar, avui en dia, amb un món ple de cadires.
Però, qui va ser la persona responsable d’aquesta meravellosa invenció que guarneix les nostres sales d’estar, menjadors, oficines…?

No hi ha dades exactes de qui va inventar la primera cadira o en quin any va ser, però hi ha algunes estimacions:

Algunes versions diuen que els egipcis van inventar la cadira perquè alguns arqueòlegs van trobar a les tombes d’Egipte les primeres restes de cadires provinents de dibuixos sobre els faraons egipcis.
Altres assenyalen que els sumeris van haver de ser-ne els inventors perquè existeix una estàtua de la deessa Inanna, de fa 4.500 anys, que jau asseguda en un tron -tipus de cadira-.
De fet, mentre la gent comú seia a terra, les primeres cadires es van reservar famílies reials.  I és que, a l’antiguitat, una cadira era un clar signe de poder i autoritat.

El material predominant era la fusta, amb coixins de seda, pell o tela per a més comoditat. Ja al segle XX va produir-se un augment dels materials (fusta, metall, etc.) i dissenys, amb la introducció de l’ergonomia.

Una cadira és un moble on pot seure una persona, generalment amb respatller però sense braços. Es distingeix d’altres seients per la quantitat de gent a qui va destinada (si n’hi cap més d’una: sofà), per la presència de respatller (si no n’hi ha: tamboret), per la no presència de braços (si n’hi ha, butaca) i perquè només es per una persona sola (si és per més persones i sense posabraços és un banc).

En general disposen de quatre potes, si bé n’hi ha també versions amb 3 o fins i tot només una, que es ramifica a la base (especialment per oficines).