Origen del signe arrova (@)
Gairebé tothom pensa que l’arrova és un invent propi de la ‘era Internet’, no obstant això, la seva història és molt més antiga i el seu origen es remunta al llatí.
La majoria dels historiadors creuen que l’origen de la paraula “arrova” prové de l’àrab, concretament del terme ‘ar-roub’, que significa quart o quarta part. De fet, l’arrova és una unitat de massa usada fins a fa pocs anys i que és la quarta part d’un quintal, és a dir, 11,34 quilograms.
Pel que fa al símbol, aquesta espècie de ‘a’ tancada per un cercle té els seus orígens en una pràctica comuna entre els monjos, els encarregats de copiar llibres en llatí a mà a l’Edat Mitjana. Aquests copistes utilitzaven ‘@’, unint entre si les lletres ‘a’ i ‘d’ per formar la preposició llatina ‘ad’, que significa ‘fins a’ o ‘cap a’. La preposició ‘ad’ apareixia amb molta freqüència en aquests textos, i té sentit que hagi estat reemplaçada per un sol símbol. A poc a poc, la ‘@’ va anar fent-se popular en altres àmbits, i va començar a aparèixer -per exemple- en les cartes oficials redactades en llatí abans del nom del seu destinatari.
Un dels documents més antics que es coneixen que conté una ‘@’ impresa data del 4 de maig de l’any 1536, i es tracta d’una carta enviada per un mercader italià, Francesco Lapi, des de Sevilla a Roma.