El domini d’internet geogràfic més utilitzat
Un Domini de Nivell Superior Geogràfic és el codi de país de dues lletres que apareix al final d’algunes adreces web. Per exemple, .és (Espanya), .cl (Xile) o .mx (Mèxic). Es van crear a mitjans dels anys vuitanta juntament amb els dominis genèrics .com, .net o .org, entre uns altres.
A diferència dels dominis genèrics són gestionats per organitzacions en cadascun dels diferents països. En total hi ha 248 dominis geogràfics registrats en la base de dades de l’ICANN, l’organització encarregada d’introduir els nous dominis a la xarxa, entre moltes altres tasques. No només cada país independent té el seu, sinó també cada regió especial. La lògica dicta que els codis de país més utilitzats haurien de ser els de els països més poblats, o almenys els de aquelles nacions amb major nombre d’internautes, però la realitat desmenteix al sentit comú, una vegada més.
La llista dels dominis geogràfics d’Internet més populars és accessible en l’informe trimestral que elabora Zooknic. Segons aquesta llista domini geogràfic d’Internet més popular en el segon trimestre de 2015 és:
1.- Tokelau (.tk) – 28,6 milions de dominis registrats
Tokelau és un minúscul arxipèlag compost per tres atol·lons coralins situats a mig camí entre Hawaii i Nova Zelanda, país que exerceix la sobirania sobre el seu territori. Manca d’aeroport i fins i tot de port i arribar allà suposa dos dies de navegació des de Samoa; el que és estar a la meitat del no-res. Compta amb una superfície de 10 quilòmetres quadrats i una població d’1.411 persones. És a dir, per cada habitant de Tokelau existeixen unes 20.000 pàgines web registrades al país.
El responsable que Tokelau lideri la classificació mundial de dominis geogràfics és un holandès anomenat Joost Zuurbier. Cap a l’any 2000 ell i un amic es van inspirar en la història de Hotmail, que havia estat fundada el 1996 i venuda el 1997 per quatre-cents milions de dòlars a Microsoft. Hotmail havia aconseguit fer un negoci facilitant comptes d’email gratuïtes, i ells volien fer el mateix però amb dominis d’Internet. El problema és que gairebé tots els dominis geogràfics estaven ja en mans de les institucions corresponents, i quedaven bastants anys perquè s’obrís la possibilitat registrar dominis patrocinats (com el .cat). Zuurbier es va adonar que existia un domini assignat a Tokelau que no estava actiu. La qual cosa tenia la seva lògica perquè en els atol·lons ni tan sols sabien què era una pàgina web. En tot l’arxipèlag hi havia quatre línies de telèfon i tres ordinadors, i la connexió a Internet via satèl·lit de la qual disposaven era tan lenta i penosa que únicament podien enviar i rebre emails sense fitxers adjunts. Si rebien un adjunt havien de trucar per telèfon a Nova Zelanda per demanar-los que ho retiressin per poder rebre el text de l’email.
Zuurbier va anar a l’ICANN a comentar-los que volia activar el domini .tk, però si a Tokelau no coneixien Internet, a Internet tampoc coneixien a Tokelau. Va ser necessària la intervenció d’un membre de l’organització que havia estat allà vint anys abans per instal·lar un equip de ràdio perquè a Califòrnia es convencessin de l’existència de l’arxipèlag. Així que Zuurbier va viatjar a Nova Zelanda i va parlar amb els representants de l’arxipèlag. Una vegada signats els acords pertinents, Zuurbier va embarcar els equips de connexió via satèl·lit en un vaixell amb destinació a la minúscula dependència i va oferir Internet gratis a tots els habitants de Tokelau.
Foto: Nasa.gov