Origen del canvi d’horari d’estiu

Hi ha dues dates a l’any marcades amb un cercle vermell, i més si teniu alguna activitat prevista a primera hora del matí. Són el darrer diumenge de març i el darrer diumenge d’octubre, en què hi ha el canvi d’hora.

♦ Al març, els rellotges perden una hora. A les dues de la matinada passen a ser les tres i el dia només té 23 hores. La tarda serà una hora més lluminosa.
♦ A l’octubre, els rellotges s’avancen una hora. A les tres de la matinada salten a les dues i el dia recupera l’hora perduda al març. El dia té 25 hores. Els matins seran més lluminosos i les tardes, més fosques.

L’objectiu del canvi d’hora és reduir el consum d’energia, fent coincidir la jornada laboral amb les hores de llum. S’estima que l’estalvi domèstic en llum de març a octubre és d’un 5%.

Origen i evolució del canvi d’hora

El canvi d’hora és una mesura de més d’un segle de vida que té diversos impulsors. El primer a proposar la idea va ser un neozelandès, l’entomòleg i astrònom George Vernon Hudson, el 1895. Un altre és Benjamin Franklin, que mentre vivia a París va proposar que els francesos es llevessin abans per aprofitar la llum del sol.

Va ser la proposa de l’anglès William Willet la que va tenir més èxit. Diuen que un dia del 1905, passejant a cavall ben d’hora al matí, es va adonar que la major part dels londinencs encara dormien durant gran part d’un dia d’estiu i desaprofitaven el sol. Al cap de dos anys ho va publicar, però la seva proposta no va tirar endavant fins al cap de 10 anys. Des de llavors es va proposar impulsar l’horari d’estiu, entre altres coses perquè això li permetia tornar de les seves partides de golf a la tarda quan el sol encara era a l’horitzó.

Fins a la Primera Guerra Mundial la mesura no es va fer extensiva a tot Europa. Sempre per la mateixa raó: estalviar energia. En aquell cas, en ple conflicte bèl·lic, es volia estalviar carbó. El 30 d’abril del 1916, Alemanya, els seus aliats i altres zones ocupades per les seves tropes van començar a aplicar el canvi horari. Espanya s’hi va afegir l’any 1918.

L’any 1974 Europa va començar a harmonitzar els canvis horaris a tots els països com a mesura d’estalvi energètic per fer front a la primera crisi del petroli, per l’encariment d’aquest producte.

La darrera regulació data de l’any 2000, amb la directiva europea 2000/84, en què s’unifiquen els dies dels canvis d’hora a tots els països de la Unió Europea i s’estableix que siguin el darrer diumenge de març i i el darrer diumenge d’octubre.

El cas singular d’Espanya

L’estat espanyol viu una situació curiosa respecte al canvi horari. El meridià de Greenwich, que marca els fusos horaris mundials amb les anomenades Greenwich Meridian Time (GMT), creua el territori peninsular, però, tot i això, tenim la mateixa hora que Polònia, i no la del Regne Unit o Portugal, cosa que seria més coherent .

La raó d’aquest biaix horari prové de l’any 1940, quan el dictador Francisco Franco va decidir adoptar l’horari de l’Alemanya nazi, el que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits: el GMT+1.

Com a curiositat, durant la Guerra Civil Espanyola, el canvi horari no va ser igual a totes les zones d’Espanya, perquè els dos bàndols canviaven els horaris segons els convenia. Els republicans van començar l’últim any de la guerra una hora abans de l’horari universal.

 

Font: CCMA

Foto: Leo Reynolds via Foter.com / CC BY-NC-SA

Thanks! You've already liked this
No comments