El primer salt en paracaigudes
El 22 d’octubre de 1797 el francès André Jacques Garnerin realitzava el que es considera el primer salt de la història en un paracaigudes «modern». Això és, un paracaigudes sense estructura, similar als que s’usen en l’actualitat.
Era un paracaigudes de seda d’uns set metres de diàmetre que es va obrir una vegada que Garnerin va tallar la corda que unia la góndola en la qual ell anava muntat a un globus d’hidrogen. El descens, des d’uns 1.000 metres d’altura, va anar en forma de coctelera perquè el paracaigudes no tenia cap buit que permetés escapar l’aire, amb el que es balancejava de costat a costat. No obstant això Garnerin va sortir il·lès del seu salt, el primer de molts.
Abans que el de Garnerin, el primer salt en paracaigudes documentat correspon a Louis-Sébastien Lenormand, qui el 26 de desembre de 1783 saltava des de la torre de l’observatori de Montpeller usant un paracaigudes d’una mica menys de cinc metres de diàmetre amb una estructura de fusta.
Foto: Descens de André Jacques Garnerin en paracaigudes, el 22 Oct 1797, Wikimedia