La família que venia el temps
Al segle XIX els rellotges encara eren relativament imprecisos, de manera que calia sincronitzar-los bastant sovint.
Durant l’any 1836 els responsables de l’observatori de Greenwich van demanar a un ajudant anomenat John Henry Belville que els lliurés de la gent que es passava el dia cridant a la seva porta per ‘posar el seu rellotge a l’hora’; la idea era que baixés a la ciutat a portar el ‘temps mig de Greenwich’ (GMT) a la gent.
El bon home va pensar a guanyar-se uns diners venent, literalment, l’hora exacta, principalment als rellotgers. Tots els dies al matí ajustava el seu rellotge de butxaca i agafava el tren o anava en el seu cotxe de cavalls per tota la ciutat, recorrent una ruta que passava per 200 clients als quals els venia l’hora exacta o ‘el temps de Greenwich’. El negoci el va continuar a la seva mort la seva dona Maria i posteriorment la seva filla Ruth que va ser coneguda com ‘La dama del temps de Greenwich’; el rellotge que utilitzava era un cronòmetre John Arnold 485/786.