Qui va inventar els nombres naturals?

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3… , 19, 20, 21, 22, …, 1059…, un milió …, que es poden usar per a comptar els elements d’un conjunt finit. Per exemple: 24 pomes, 2 camions o 1123 peixos, són situacions on es compta amb nombres naturals. El conjunt de tots els nombres naturals se simbolitza per la lletra ℕ o N.


S’especula que els primers usos coneguts dels nombres es retrotrauen a fa més de 30.000 anys, època de la qual s’han trobat ossos i altres objectes amb marques tallades al damunt seu que possiblement haurien servit per a dur el compte d’alguna cosa, un nombre de dies o una quantitat d’objectes.

Els sistemes de marques no tenen el concepte de valor posicional (tal com el té l’actual sistema de numeració decimal), i això limita la seva aplicació a l’hora de representar nombres grans. Sovint s’ha considerat que aquest és el primer tipus de sistema abstracte que es podria haver fet servir, i que podria ser considerat un sistema de numeració.

El primer sistema conegut amb valor posicional va ser el Mesopotàmic, un sistema en base 60 3400 aC.

El sistema en base 10 més antic que es coneix data del 3100 aC a l’Egipte. Els antics egipcis tenien numerals amb diferents jeroglífics per a l’1, el 10, i totes les potències de 10 fins a un milió. Una pedra de les excavacions de Karnak, datada al voltant del 1500 aC i actualment al Museu del Louvre de París, descriu el nombre 276 com 2 centenars, 7 desenes i 6 unitats; i de forma similar el nombre 4622.

Dedekind, al segle XIX, va ser el primer que va tractar els nombres naturals com un conjunt amb regles pròpies, oposat a d’altres tipus de nombres, si bé matemàtics anteriors ja havien formulat regles per a operar-hi.

Font: Viquipèdia

Related posts:

Thanks! You've already liked this
1 comment