Atxim! Jesús (o salut). Gràcies!
La forma occidental de respondre a l’esternut amb ‘Jesús!’ data de l’any 591, quan Itàlia era assotada per una terrible epidèmia de pesta, els primers símptomes de la qual eren els esternuts.
Per això, el papa Gregori I va fer que els cristians diguessin alguna invocació com ‘Jesús’ a l’esternudador per tractar d’espantar la terrible malaltia i procurant-li consol, ja que aquest esternut assenyalava que la persona que el feia, en breu, hauria passat a una vida millor. Quan es respon ‘Salut’ s’expressa el desig que la persona que ha emmalaltit, recuperi la salut com més aviat millor.
Amb això s’inicià la tradició romana de saludar amb una benedicció l’esternut, amb la intenció d’eliminar del cos possibles malalties.