El primer Barça de la història

És ben conegut que el 29 de novembre de 1899, Joan Gamper i uns 11 homes més es van reunir en el gimnàs Solé per fundar el FC Barcelona. El jove suís va utilitzar la revista ‘Los Deportes’ per buscar a altres persones que, com ell, fossin aficionats al futbol. Però, malgrat el que sempre s’ha dit, el conjunt que van fundar Gamper i els seus companys no va ser el primer Barça de la història o, almenys, va haver-hi un embrió anterior.

Aquell equip es va basar en un grup d’amics que, des d’uns anys abans, formaven la Societat de Football de Barcelona, com va informar La Vanguardia en la seva edició del 28 de gener de 1895. “Corresponent al bàndol blau els senyors Joggon, Rewes (capità), Barrie, Heather, W. Parsons, H. Morris, Hichs i Suñé; i a l’encarnat els senyors Brown, Pownall (capità), J. Parsons, S. Morris, Hencke, Richardson i Serra”. Aquests setze futbolistes, que van utilitzar colors molt semblats als quals acabarien imposant-se en la samarreta blaugrana, s’havien reunit per jugar un partit que inaugurava el Velòdrom de la Bonanova.

Aquells joves no sabien que anaven a ser els precursors d’una de les grans entitats esportives del món. La ‘Crónica de Sport’ explica que, a pesar “de l’advers concurs de la naturalesa”, que va deixar el camp humit i fangós, alguns jugadors “es van fer aplaudir per la seva bona tècnica en conduir la pilota i especialment els porters en defensar l’entrada de la ‘pilota'”. El partit va acabar amb el resultat de 4-1 a favor dels blaus gràcies als gols de W. Parsons (3) i H. Morris. Pel bàndol encarnat va anotar S. Morris i tots dos conjunts es van emplaçar per jugar una revenja una setmana més tard.
Però no acaba aquí la història dels membres de la Societat de Football Barcelona, que segons alguns estudis es va fundar el 1894. Aquells joves, la majoria d’ells britànics, van agafar com a president al cònsol anglès de Barcelona, el Sr. William Wyndham, però mai van arribar a constituir-se com a entitat.

Quatre anys després d’aquest duel, Gamper va reunir a persones interessades en el futbol per fundar el FC Barcelona. En aquest grup de pioners blaugrana estaven John i William Parsons i Samuel i Henry Morris, protagonistes de la trobada en el Velòdrom de la Bonanova.
El 1902, el fundador del Reial Madrid, l’empresari català Carles Padrós, va impulsar el primer torneig d’àmbit nacional per celebrar la coronació del Rei Alfonso XIII. Va convèncer a l’Ajuntament de Madrid perquè acceptés col·laborar en la competició i va convocar als equips més representatius d’Espanya per enfrontar-se entre ells. Van acudir-hi el Madrid i el New, des de la demarcació madrilenya, el Barça i l’Espanyol, en representació de Catalunya, i el Biscaia, on jugaven futbolistes de l’Athletic i del Bilbao, que encara no s’havia fusionat.

En aquell torneig, el Barça va arribar a la final després de vèncer al Madrid a les semifinals (3-1) amb dos gols de Steinberg i un tercer transformat per Gamper gràcies a un penal. La final va ser davant l’equip basc, que és qui s’emportaria finalment el trofeu amb la seva victòria per 2 gols a 1. El gol dels blaugrana el va anotar Parsons i en l’onze que es va enfrontar al Biscaia estaven altres vells coneguts: S. Morris, J. Morris i I. Morris.

 

Related posts:

Thanks! You've already liked this
No comments