Els fiords

Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n’ocupa el fons. El mot és d’origen escandinau, on ‘fjord’ s’empra, més àmpliament que en català, per a tota entrada estreta costa endins.

Fiords al món
En general estan situats a costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent) més enllà dels 48° de latitud a l’hemisferi nord i dels 42° al sud. Hom troba fiords a les costes de:

Noruega
Islàndia
Grenlàndia
Dinamarca
Oest d’Escòcia (on són anomenats sea lochs)
Sud-oest de l’illa sud de Nova Zelanda
Oest de l’Amèrica del Nord, des del sud de la Colúmbia Britànica fins a Alaska
Oest de Terranova
Sud de Xile

Els fiords més llargs del món són:

Scoresby Sund a Grenlàndia, (350 km)
Sognefjord a Noruega (203 km)
Hardangerfjord a Noruega (179 km)

Els fiords amb més fondària són:

Skelton Inlet a l’Antàrtida: 1.933 m
Sognefjord a Noruega: 1.308 m
Canal Messier a Xile: 1.288 m

Les llargues badies semblants als fiords de Nova Anglaterra són a vegades anomenades “fiards”.

La badia de Lim, a Ístria, va ser creada per les forces erosives del riu Pazinčica, no per geleres, de manera que estrictament no hi és aplicable el nom de “Fiord de Lim” que a vegades se li aplica.

Font: Viquipèdia