El partit de tennis més llarg de la història
Entre el 22 i el 24 de juny de 2010, en el campionat de Wimbledon, el tennista nord-americà John Isner i el francès Nicolas Mahut van disputar el que s’ha convertit en el partit més llarg de la història del tennis, tant en temps (11 hores i 5 minuts) com en jocs disputats (183). Finalment, Isner es va imposar 6–4, 3–6, 6–7(7), 7–6(3), 70–68.
Per què va ser tan llarg? És inexplicable. És veritat que jugaven sobre herba i que tenien molt bon servei els dos jugadors, però fins i tot així no es podien imaginar arribar més enllà de 20-20!
La trobada de la primera ronda de Wimbledon, que va batre tots els rècords de la història del tennis, havia començat un dimarts, amb empat a dos sets. Després d’interrompre’s per falta de llum, el joc va continuar el dimecres amb un cinquè set que va arribar a 59-59 després de 7 hores i 6 minuts de joc, 33 més que l’anterior partit més llarg de la història.
El joc va haver de ser interromput de nou per falta de llum i es va reprendre el dijous fins que, després de més d’una hora de joc, Isner, 19 en el rànquing mundial de l’ATP, es va imposar al seu rival francès Mahut.
El cinquè i últim set va durar un total de 8 hores i 11 minuts.
La gesta es va convertir en un fenomen en el torneig anglès, que va despertar l’admiració i la sorpresa de molts dels col·legues d’aquest esport.