Origen de la marató
La marató és una prova d’atletisme. És una cursa de 42,195 km, i és la prova que sempre clausura els Jocs Olímpics d’estiu.
La marató ha arribat a ser molt popular i se n’organitzen per tot el món. Les més importants són les que se celebren cada any a les ciutats de Londres, Boston, Chicago, Nova York i París.
La marató té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui a l’any 490 aC va morir de fatiga després d’haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l’exercit persa.
La distància moderna de les maratons es va establir als Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins l’estadi de White City a l’oest de la ciutat.
Des de l’inici de les olimpíades modernes l’any 1896 fins el 1984 només hi corrien homes. No va ser fins els Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 que les dones van participar en aquesta prova. Fins a l’1 de gener de 2004 no hi havia rècords masculins ni femenins de la prova perquè, malgrat la distància era la mateixa, el recorregut era sempre diferent. Ara la IAAF en reconeix en maratons homologades, en què els recorreguts segueixen unes normes molt estrictes.
Font: Viquipèdia