La tradició del pessebre
La tradició de posar el Pessebre al món es remunta a l’any 1223, durant una nit de Nadal de la vila italiana de Greccio.
En aquesta localitat, Sant Francesc d’Assís va reunir als veïns de Greccio per celebrar la missa de mitjanit. Entorn d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, modelat per les mans de Sant Francesc, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement.
De sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al Sant d’Assís. El miracle s’havia produït a la vista de tots els qui estaven allà presents, i des d’aleshores la fama dels “Naixements” i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració de Sant Francesc d’Assís, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu.
El Papa Joan Pau II, el 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís Patró Universal del Pessebrisme.