Les glaceres són enormes masses de gel compactat que es mouen constantment a causa del pendent sobre la qual estan recolzats, la pressió i la força de la gravetat. Es formen en aquelles zones on les condicions climàtiques permeten que s’acumuli més neu de la que es fon.
Encara que d’entrada els arbres de nadal de plàstic semblen una opció millor per al planeta la veritat és que no és necessàriament així, i la resposta sobre quina opció és millor no és senzilla.
El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca.
Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?
A Catalunya, per exemple, els regals ens els porta el Tió de Nadal.
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Així, Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. La nostra festa deriva, en concret, de la festa celta […]
Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer […]
Belinda Jane Parris: Molt interessant.
assumpció CANTALOZELLA: La tradició de "la carabassa de fer por" es conserva també a una part de La Selva, sota les Guilleries.…
esteve: La meva mare es de Massanet de Cabrenys i quan érem petits, hi passàvem llargues temporades, recordo que per la…
Feliu: Al Vallès Occidental a les cases de pagès també s'hi posava a fora...aquests dies, a l'entrada una carbassa buida amb…
Pottoka (en euskera petit cavall) és el nom amb què es coneix una raça de cavall de petita envergadura o poni, que va habitar durant l’antiguitat els territoris muntanyosos de la Serralada Cantàbrica de la península Ibèrica i dels Pirineus occidentals en ambdues vessants.
Amb l’arribada d’aquesta estació, cada any els arbres caducifolis deixen enrere els seus colors verds i es tenyeixen de colors vermellosos, ataronjats i grocs. Després perden totes les seves fulles i les canvien per altres noves. Però, per què?
L’equinocci de tardor és el dia que marca el principi de l’estació de la tardor. Una data que no sempre és la mateixa, atès que la terra no triga 365 dies a donar la volta completa al sol, sinó que triga exactament 365,25 dies. Aquesta manca de simetria del calendari gregorià respecte a l’òrbita de […]
Jose: A l'Aragó, sobretot a la part oriental i del centre cap al nord, zona pirenaica i pre-pirenaica, els regals també…