El tomàquet, és un fruita o una verdura?

Una fruita és la part de la planta que conté les llavors. Per tant, botànicament parlant, el tomàquet és una fruita malgrat que no s’acostumi a servir a les postres. La confusió ve quan al segle XIX aquesta controvèrsia popular va arribar a la Cort Suprema d’Estats Units.

L’any 1887, es va aprovar una llei que assignava imposats a les hortalisses importades, però no a les fruites.

Les companyies que importaven tomàquets van argumentar que estaven exemptes de l’impost ja que el tomàquet és una fruita. Per donar rigor al seu argument, van citar diccionaris i testimoniatges de biòlegs que evidentment, van demostrar que el tomàquet, en ser producte de l’ovari d’una flor, és una fruita.

El govern va al·legar que en servir-se en amanida o com a part dels menjars i no com a postres, era una hortalissa. Per tant, els importadors havien de pagar. El debat estaria servit fins als nostres dies.

És necessari tenir clar que el fruit és el resultat de la fecundació de la flor en qualsevol planta, per la qual cosa les pomes o les peres són fruits, però també ho són els pebrots, les albergínies o els tomàquets.
Quan la planta és un arbust, acostumem a anomenar-ho fruit, i quan és un arbre, l’anomenem fruita.

La paraula hortalissa no hauria de deixar lloc a dubtes perquè engloba a totes les plantes comestibles (o part d’elles) que es conreen en un hort. El problema és que d’una planta et pots menjar les fulles, la tija, el fruit o òrgans de resistència, com els tubercles.

Quan ens mengem les fulles (verdes) d’una hortalissa, mengem verdura: bledes, espinacs… Però aquí ve el conflicte: no totes les hortalisses verdes són verdura. Els pebrots verds són fruits i les mongetes verdes, fruits i a la vegada llegums, però no verdura. Pot semblar un embolic, però té sentit.

I com a curiositat us direm que és l’única paraula en català que només traient-ne l’accent se’n forma el diminutiu corresponent. És a dir, tomàquet sense accent passa a ser tomaquet.

Foto: Foter.com