Què és el mansplaining?

La paraula Mansplaining és un neologisme anglòfon basat en la composició de les paraules home i explicar, que es defineix com ‘explicar alguna cosa a algú, generalment un home a una dona, d’una manera considerada com condescendent o paternalista’.

El concepte mansplaining comprèn una mescla heterogènia de comportaments que tenen en comú el menyspreu del parlant cap a qui escolta per l’únic fet que qui escolta és una dona i per tant li suposa una capacitat de comprensió inferior a la d’un home. Aquest concepte també inclou situacions en les quals un home monopolitza la conversa amb l’únic propòsit de vanar-se i aparentar ser més culte que la dona que escolta.

Les conseqüències que el mansplaining produeix són les següents: les opinions emeses per una dona (ja sigui del públic general, professionals o expertes en alguna àrea) són sistemàticament infravalorades o bé requereixen el suport d’un home per ser vàlides. Aquest fet és un símptoma d’un comportament molt estès que dissuadeix a les dones de manifestar-se públicament o de ser escoltades quan s’atreveixen a fer-ho; les condemna al silenci ja que conclouen que aquest no és el seu món.

Aquest neologisme es va presentar simultàniament en diversos llocs, per la qual cosa el seu origen és difícil d’establir de forma unívoca.
El terme va ser seleccionat per a la llista de paraules de l’any 2010 del New York Times; nominat terme més creatiu del món l’any 2012 per la American Dialect Society; afegit a la versió online de l’Oxford Dictionaries el 2014; i va donar lloc a construccions paral·leles com whitesplaining i rightsplaining. Des que la paraula s’ha tornat més popular, algunes persones han posat en evidència que s’ha fet una apropiació indeguda i un ús excessiu del neologisme alterant així el seu significat original i fent un ús que pot ser contraproduent o, en alguns casos, provocador.

Font: Wikipedia

Foto: Ed Yourdon via Foter.com / CC BY-NC-SA