Per què titil·len les estrelles?

Si mirem al cel nocturn en una nit clara lliure de contaminació lumínica veurem que alguns estels titil·len més que unes altres. La seva intensitat varia segons els cossos celestes que s’estiguin observant.

La regla general és que els estels titil·len, però els planetes no ho fan. Així que si en mirar al cel veus que l’objecte no parpelleja probablement es tracta de Mart, Venus, Mercuri o Júpiter; si en canvi titil·la serà qualsevol dels milers d’estels que poblen el firmament.

La raó de per què titil·len té a veure amb la grandària aparent dels objectes celestials i amb la refracció de la llum en la nostra atmosfera.
Les capes altes de l’atmosfera de la Terra pateixen variacions de temperatura, la qual cosa es tradueix en variacions en l’índex de refracció. L’aire en aquestes capes es comporta aleshores –de cara a la llum que arriba– com una sopa de petitíssimes lents en constant moviment, enfocant la llum en diferents direccions. A més, es produeix la condició necessària que la freqüència d’aquestes variacions és prou ‘lenta’ com perquè el nostre ull sigui capaç d’apreciar-la. En aquest context, els estels (llevat del Sol) són objectes amb una grandària aparent menor que el d’aquestes ¡lents¡, i per tant la seva llum ve i va amb el moviment de les mateixes: les veiem titil·lar.

Les diferències de grandària i distància entre els planetes i els estels, combinats amb el cas particular de la nostra atmosfera, fan que els estels titil·lin però els planetes no (o almenys no de forma apreciable a simple vista).

Foto: Alpha 2008 / Foter / CC BY-NC-ND