Per què no es pot orinar a la neu de l’Antàrtida?
John -nom fictici- és un operari nord-americà de l’estació McMurdo que porta més d’un any treballant a l’Antàrtida.
En una xerrada amb els usuaris de la xarxa social Reddit un d’ells li va preguntar tot bromejant: “Escriuries el meu nom amb orina a la neu, per favor?”.
La resposta de John és sorprenentment tallant: ‘Això va contra el Tractat Antàrtic i contra les normes de la NSF (National Science Foundation), de manera que orinar a la neu podria provocar que m’acomiadessin i que em prohibissin tornar a entrar en el continent. Així que no”.
Al marge del punt escatològic, la resposta revela una realitat quotidiana a l’Antàrtida que no tothom coneix: els tractats internacionals són molt estrictes respecte al maneig de residus humans, no pot quedar res en el continent gelat i cal retornar-ho tot als països d’origen.
La gestió d’aquests residus preocupa especialment per l’augment de visitants a la zona i el risc que introdueixin patògens o espècies foranes.
En qualsevol cas, podria suposar una amenaça real per a la fauna el fet de deixar restes d’orina en zones verges com aquesta? El biòleg Antonio Quesada, actual gestor del programa antàrtic espanyol, respon: “Una mica d’orina en un continent sencer no és res, això es queda aquí, és igual que ho enterris”. Però en zones amb més trànsit sí pot ser un problema. “Jo tinc calculat que l’orina de sis persones a l’entorn d’un llac d’una hectàrea a l’Antàrtida pot suposar un augment del nitrogen d’aquest llac”, afegeix. “Independentment que hi hagi o no patògens, tenim efectes ecològics que poden arribar a ser importants”, insisteix. “Les zones polars són ecosistemes molt pobres, tenen molt pocs nutrients, i al moment en què aportes una quantitat de nutrients estàs modificant l’entorn”.
En el seu treball com a investigador, qualsevol que hagi anat a l’Antàrtida sap com van els protocols. “El programa antàrtic neozelandès obliga a recollir tots els teus residus”, ens explica. Això provoca situacions pintoresques, com el fet d’haver de caminar per la neu durant quilòmetres amb els teus propis residus guardats en un pot.
Foto: Kurt Joy