Origen dels noms de les notes musicals
Guido d’Arezzo era un monjo benedictí de la ciutat italiana d’Arezzo, on segurament va néixer, teòric musical i figura central de la música de l’Edat Mitjana juntament amb Hucbald (840 – c. 930).
En la seva estada a Arezzo, va desenvolupar noves tècniques d’ensenyament, incloent el tetragrama (pauta musical de quatre línies), precursor del pentagrama, i l’escala diatònica. Va perfeccionar l’escriptura musical amb la implementació definitiva de línies horitzontals que van fixar altures de so, proper al nostre sistema actual i acabant amb la notació pneumàtica. Finalment, després d’assajar diversos sistemes de línies horitzontals es va imposar el pentagrama grec: cinc línies.
Guido d’Arezzo és també el responsable dels noms de les notes musicals. A l’Edat Mitjana, les notes es denominaven per mitjà de les primeres lletres de l’alfabet: A, B, C, D, I, F, G (començant per l’actual nota la). En aquella època acostumava a cantar-se un himne a Sant Joan Baptista —conegut com Ut queant laxis— atribuït a Pau el Diaca, que tenia la particularitat que cada frase musical començava amb una nota superior a la qual precedia. Guido va tenir la idea d’emprar la primera síl·laba de cada frase per identificar les notes que amb elles s’entonaven. El text en llatí d’aquest himne resava així:
UT queant laxis (Ut-Do)
REsonare fibris (Re)
MIra gestorum (Mi)
FAmuli tuorum, (Fa)
SOLve polluti (Sol)
LAbii reatum, (La)
Sancte Ioannes. (Si)
A finals del segle XVII la primera nota es va començar a anomenar do perquè ut, en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el cant (el canvi s’atribueix al musicòleg toscà Giovanni Battista Doni (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu cognom, tot i que segons altres seria la primera del mot llatí Dominus (= senyor); avui dia la denominació ut ja només es fa servir a vegades en francès i en partitures de cant gregorià). La setena nota de l’escala (si), es va afegir a l’hexacord molt posteriorment i fou Anselm de Flandes (segle XVI) qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan (Sancte Ioannes), mots que formen el quart i darrer vers de l’himne de Pau el Diaca.
Font: Viquipèdia
Foto: ihave3kids / Foter / CC BY-NC-ND