L’inventor del puzle
Coneixem com a puzle (també anomenat trencaclosques) al joc de taula que consisteix a anar component una imatge col·locant un determinat nombre de peces que van encaixant entre si.
El seu origen es remunta l’any 1766, any en el qual el cartògraf britànic John Spilsbury se li va ocórrer tallar, seguint la línia de les fronteres, un dels mapes que havia creat i el va enganxar en una tauleta de fusta. El seu propòsit era utilitzar-ho per ensenyar geografia a uns alumnes, els qui, després de la lliçó, havien d’anar col·locant cada peça (país) en el lloc que li corresponia.
L’invent de Spilsbury es va convertir en tot un èxit i van ser molts els pares d’alumnes i altres escoles els que li van encarregar que realitzés més mapes tallats en parts. Al principi els va fer de quatre continents: Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia; a més d’Anglaterra, Gal·les, Irlanda i Escòcia.
Va crear la seva pròpia empresa on els fabricava i els venia.
El 1769 John Spilsbury moria sobtadament. Va ser aleshores quan la seva vídua Sarah, juntament amb un ajudant del seu marit a l’empresa, tiraria endavant el negoci.
A partir del segle XIX moltes van ser les empreses que van començar a fabricar i vendre els ‘mapes disseccionats’ (nom pel qual eren coneguts per aquell temps els puzles) aconseguint una enorme fama i modificant-se de simples mapes a qualsevol altra imatge (normalment retrats o paisatges).
No va ser fins a inicis de 1900 quan a Estats Units els puzles van començar a realitzar-se industrialment, i també es va inventar el característic disseny de les peces (perquè encaixessin perfectament unides amb unes altres i sigués més difícil que se separessin). Es van començar a fabricar de fusta i també de cartró.
El boom en la popularitat dels puzles va arribar arran de la Gran Depressió en la qual, comprar un trencaclosques per 25 cèntims i reunir-se tots els membres de la família al voltant de la taula per muntar-lo, era una de les coses més barates que es podien fer en aquells temps tan difícils.