L’inventor de la bicicleta
Els avantpassats de la bicicleta es remunten bastant enrere en la història. Ja entre els egipcis trobem una màquina de dues rodes unides per una barra. També a la Xina s’ha trobat una màquina molt similar de gran antiguitat. Les rodes d’aquests enginys es feien de bambú. Segles més tard, a l’obra Codex Atlanticus n’apareix una entre els dibuixos de Leonardo da Vinci, molt semblant a l’actual.
Tanmateix, la veritable història de la dues-rodes comença a París el 1790, any en què el comte de Sivrac inventa el “celerífer”, que també es diu “cavall de rodes”. Consisteix en un llistó de fusta, acabat en un cap de lleó, de drac o de cérvol, i muntat sobre dues rodes. No té cap articulació i per a les maniobres cal tirar peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny repercutissin en el cos de la seva muntura.
Posteriorment, al 1813, aquest celerífer va sofrir una gran metamorfosi, gràcies a que el baró Karl Drais, d’Alemanya, va inventar el vehicle d’una sola via, que va anomenar “màquina errant”, precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va començar per introduir uns ressorts sota el selló i després va crear el manillar. Aquesta “màquina errant”, consistia en una mena de carretó de dues rodes, col·locades una darrere d’una altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, col·locada en el centre d’un petit marc de fusta. Per moure’s, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap endavant, de forma semblant al moviment d’un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gairebé idèntica a la d’un cotxe. Els seus braços descansaven sobre recolza-braços de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en la direcció cap a la qual volia anar el conductor.
Aquest invent estava basat en la idea que una persona caminant desaprofita molta força per haver de desplaçar el seu pes de forma alternada d’un peu a l’altre. Drais von Sauerbronn va aconseguir crear aquest senzill vehicle que va permetre l’home evitar aquest treball. Aquesta màquina, denominada “draisina” en honor al seu inventor, va evolucionar ràpidament.
Les primeres notícies que es tenen sobre una bicicleta daten de l’any 1490 aproximadament, en l’obra “Codex Atlanticus” de Leonardo da Vinci. En ella, es pot veure un esbós d’una bicicleta amb transmissió de cadena impulsada per uns pedals, el mateix mètode emprat per les actuals. La construcció de la primera bicicleta amb pedals s’atribueix a Macmillán Kirkpatrick, l’any 1839. Macmillán mai no va patentar l’invent, que posteriorment va ser copiat en 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow, qui ho va difondre tan àmpliament que va ser considerat durant cinquanta anys com l’inventor de la bicicleta. Una còpia de la bicicleta de Macmillán s’exhibeix en el Museu de Ciències a Londres, Anglaterra. Prop de 1890, l’anglès Dunlop (aficionat al ciclisme i creador de l’empresa homònima) va inventar una cambra de tela i cautxú, que s’inflava amb aire i es col·locava a la llanda. Per evitar punxades, Dunlop va inventar, a més, una coberta també de cautxú. Aquests invents de Dunlop gairebé no han sofert cap variació des de la seva invenció.
Font: Viquipèdia