Les dones veuen més colors que els homes

Encara que aquest article està creat en clau d’humor resulta que, per començar no utilitzem els mateixos noms per als colors. I després cal dir que les dones i els homes veiem els colors de forma diferent i que això té una base biològica.

Situada a l’interior dels nostres ulls, la retina és la part que s’encarrega de convertir la llum que entra en ells en senyals elèctrics que circulen pel nervi òptic que el nostre cervell s’encarrega finalment de convertir en imatges.

A part de per neurones la retina està formada per dos tipus de cèl·lules sensibles a la llum, els bastons i els cons.

Els bastons són molt sensibles a la llum, la qual cosa ens permet veure gairebé en la foscor, però a canvi se saturen de seguida quan puja el nivell de llum i no són sensibles al color.

Per la seva banda els cons són els que ens permeten veure en color gràcies a que n’hi ha de tres tipus, sensibles cadascun d’ells a la llum vermella, verda i blava. Els colors que veiem depenen del nivell d’estimulació de cadascun d’aquests tipus de cons.

Si, ja sigui per herència, o per causa d’alguna malaltia, algun dels tipus de cons no existeix o no funcionen, la persona en qüestió no podrà distingir correctament els colors. Recorrent a l’exemple d’un ordinador, és una mica com quan el cable del monitor està mal endollat o espatllat i deixa d’arribar el senyal d’un dels tres colors, fet pel qual el monitor adquireix una dominant que impedeix veure els colors correctament.

Segons el tipus de cons afectats i el seu nivell d’afectació l’individu en qüestió pot patir protanopia, o ceguesa per al color vermell, deuteranopia, o ceguesa per al color verd, tritanopia, o ceguesa per al color blau, o acromatòpsia, que és l’absència total de la percepció de colors; també hi ha variants com el daltonisme, que causa dificultats per distingir els colors, però en graus diferents, o la tritanomalia, que afecta a la capacitat per distingir la diferència entre alguns tons de blau i groc.

La diferent resposta al color dels cons ve de la presència en el seu interior d’uns pigments que no són una altra cosa que proteïnes codificades en el nostre ADN.

Així, el pigment S, que és el que està en els cons sensibles al blau, està codificat en el cromosoma 7, mentre que el M, que és el del verd, i el L, que és el del vermell, estan tots dos codificats en el cromosoma X.

Si recordes una mica les teves classes de biologia, els cromosomes sexuals en els homes són XY, mentre que en les dones són XX, la qual cosa explica, entre altres coses, que la incidència del daltonisme en elles sigui tres vegades inferior a la incidència en els homes. Simplificant molt les coses, tenen una còpia de seguretat extra de les instruccions per fabricar cons, amb el que encara que la d’un dels cromosomes estigui espatllada, els queda la de l’altre.

Però això significa també que tenen més possibilitats que una mutació en algun dels seus cromosomes X faci que no totes les seves proteïnes M i L siguin exactament iguals; de fet es calcula que fins a un 50 per cent de les dones caucàsiques té dos tipus diferents de pigment L, la qual cosa els permet distingir major varietat de colors que els homes.

A més, de vegades, quan es produeixen els espermatozoides i òvuls es pot donar una anomalia que dóna lloc a un gen que produeix una proteïna híbrida M/L, que en els homes produeix una forma de daltonisme, però que en les dones que a més tenen pigments M i L normals produeix el que es denomina tetracromia, encara que és alguna cosa que ocorre en contades ocasions.

Les dones amb tetracromia tenen quatre tipus diferents de cons, la qual cosa els permet distingir molts més colors que la resta de les persones, fins i tot que les altres dones. Retornant al símil de l’ordinador, és com si la seva targeta gràfica tingués més bits de color que la de les persones normals.

Foto: pumpkincat210 via Foter.com / CC BY