Enterrament de la sardina
L’enterrament de la Sardina és un fet que posa fi a les festes de Carnaval. Es celebra el dimecres de Cendra, dia en que també és tradició enterrar el rei Carnestoltes. És una manera de finalitzar la disbauxa i la gresca i començar a entrar en temps de Quaresma o, el que és el mateix, temps d’abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu ‘enterrament de la sardina’, i partint de la base que enterrar és una forma d’oblidar, acomiadar-se, perdre, es parla de dues hipòtesis:
– ‘Sardina’ era una manera col·loquial d’anomenar l’espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s’enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s’entrava en un període de privacions i abstinències que, d’altra banda, en aquella època era molt rigorós i respectat per a la societat.
– Una altra hipòtesi és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI. Es diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l’estómac fins l’hora de dinar; per només ‘un quarto’, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Quan ja s’apropaven els temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d’aquesta sardina. Va ser aleshores que començaren el ritual simbòlic d’enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bota posaven una carota, de la boca de la qual en sortia la sardina i, després d’enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.