Curiositats sobre l’ai-ai
L’ai-ai (Daubentonia madagascariensis) és un estrepsirrí nadiu de Madagascar que combina unes llargues dents similars a les d’un rosegador amb un allargat i prim dit mitjà, ocupant d’aquesta manera el mateix nínxol ecològic que un picapins. És el primat nocturn més gran del món i es caracteritza pel seu mètode únic de trobar menjar; cerca als arbres buscant larves, després fa forats a la fusta i hi introdueix el seu dit mitjà allargat per a extreure la presa.
El seu peculiar aspecte ha estat de sempre un atractiu per la curiositat humana, encara que al seu lloc d’origen era poc conegut, en tenir costums nocturnes i viure en zones selvàtiques.
Així, és descobert pel francès Sonnerat el 1780, durant un viatge. En porta un exemplar dissecat al Museu d’Història Natural de París, on és analitzat pel naturalista Buffon (1769-1832). Ja aleshores es destaquen els seus trets peculiars: unes orelles grans, unes incisives molt marcades que recorden els rosegadors i, sobretot, el dit central llarg i prim de les mans. Buffon dedueix que aquest animal ha de ser proper als esquirols.
Posteriorment, és Georges Cuvier (1707-1788) i altres naturalistes de l’època qui intenten saber a quin grup pertany l’ai-ai. Per fer-ho, treuen els ossos de l’exemplar dissecat i arriben a la conclusió que hi ha certa similitud amb els lèmurs, encara que continua essent considerat una espècie rara.
El 1863, Richard Owen (1804-1892), del departament d’Història Natural del British Museum, publica Monograph on the aye-aye (Chiromys madagascariensis, Cuvier), on relata tot el que es coneix de l’espècie, així com diverses experiències de comportament d’animals capturats. Aquest excel·lent estudi inclou descripcions de tot i cadascun dels aspectes de l’espècie, així com realistes dibuixos de l’esquelet, la musculatura, el tub digestiu,… Ja aleshores s’ha relacionat l’espècie amb els Primats.
La manera en què s’estudia la biodiversitat ha canviat molt des del S.XVIII i XIX. Però ja aleshores van esbrinar aspectes importants de la biologia d’aquesta espècie, com és l’ús dels dits més prims per buscar aliments als troncs, o de les dents per rosegar troncs i menjar fruita. O bé que les seves grans orelles tenen a veure amb una sensible oïda, tan important en un animal d’hàbits nocturns.
En l’actualitat, l’ai-ai és una espècie protegida, inclosa a l’apèndix I del CITES i amb la categoria ‘Gairebé amenaçada’ de la UICN, tot i haver estat categoritzada com ‘en perill’ fa uns anys. De totes maneres, la seva conservació depèn bàsicament de la protecció de les limitades àrees on viu. També han arribat a criar-ne en parcs zoològics.
L’any 2005, un ai-ai amb el nom de Maurice es converteix en un dels protagonistes d’una pel·lícula d’animació, Madagascar. En les seqüeles de la pel·lícula i la sèrie que en deriva (Els pingüins de Madagascar), en Maurice guanya protagonisme. El seu personatge, intel·ligent i seriós, ben poc té a veure amb l’espècie.
Font: Viquipèdia
Photo credit: cenz / Foter.com / CC BY-NC-SA