Per què els ous tenen forma d’ou?

Tal com s’explica a Cracking the Mystery of Egg Shape, els experts van mesurar i van classificar 49.175 ous de 1400 espècies, recollits pels amants de les aus durant els últims 100 anys. Això va permetre plasmar en un gràfic els graus d’asimetria i elipticitat (l’oposat a la «rodonesa»).

Els casos extrems són els de les òlibes, els ous de les quals són pràcticament esfèrics, i els de l’arao (uria), un ocell marí típic de Groenlàndia i Canadà, amb ous extremadament el·líptics i asimètrics.

Però el més interessant és potser el per què unes formes són millors que unes altres: els més esfèrics optimitzen l’espai en el niu i les diferents formes també influeixen sobre com comparteixen la calor durant la incubació. La relació entre el volum i superfície de cada forma geomètrica també influeix en els minerals de l’ou (els esfèrics tenen la major relació volum/superfície). Fins i tot hi ha un factor evolutiu molt curiós: els ous rodons poden rodar i caure fàcilment del niu o les roques, mentre que els allargats simplement roden en cercles i es detenen.

Correlacionant totes aquestes dades es van trobar correlacions amb variables com el pes dels ocells, la seva dieta, la ubicació dels nius, l’entorn i la «competitivitat» de l’espècie. El resultat va ser –amb alguna excepció– que els ocells més grans posen ous més allargats, i que la elipticitat depèn dels hàbits de vol principalment, doncs quant millor volen, més asimètrics tendeixen a ser.

foto:  me’nthedogs on Foter.com / CC BY-NC