El test de Turing
El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir una màquina intel·ligent d’una altra que no ho és.
Avui dia del que es tracta és que un humà fa preguntes a una computadora, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d’una interfície intermèdia, i la màquina genera respostes. Si l’humà creu que allò que respon és un altre humà, aquella màquina serà considerada intel·ligent.
Partint d’aquesta premissa, ja es pot dir que hi ha hagut una fita històrica en computació. Hem sabut que fa pocs dies un ordinador ha superat per primera vegada el test de Turing en convèncer a un grup de jutges que, en lloc d’una programa informàtic, es tractava d’un jove de 13 anys anomenat Eugene Goostman.
El programa creat pels enginyers Vladimir Veselov i Eugene Demchenko, per primera vegada, ha superat el repte.
Per superar el test de Turing el programari d’un ordinador necessita convèncer a un 30% d’un jurat de persones durant un xat de cinc minuts. En aquest temps, els jutges fan tot tipus de preguntes al programa per saber si a l’altre costat hi ha una persona o una màquina. Mai fins ara un programa informàtic havia aconseguit passar-lo.
El programa, batejat com ‘Eugene’, ha aconseguit enganyar al 33% del jurat fent-se passar per un nen de 13 anys d’Ucraïna al que li agraden les hamburgueses i les llaminadures. Que s’hagi aconseguit això ara és una prova de l’avanç de la intel·ligència artificial en programari, però tampoc significa que hi hagi hagut un canvi revolucionari.
El test de Turing, per exemple, no jutja si les respostes del programa són correctes o no, analitza si són les que hagués donat un humà. D’aquí a aconseguir una intel·ligència artificial avançada queda molt temps.
Font: Viquipèdia