Per què és mort el mar Mort ?
El Mar Mort, més que un mar, es considera el llac que està en la cota més baixa del món. Hi desemboca el riu Jordà, hi ha onades, gent que s’hi banya i sorra al voltant, però no hi viu cap peix ni cap planta. Però, per què passa això si hi ha aigua suficient perquè hi hagi vida, com en qualsevol altre mar?
El Mar Mort només perd aigua per evaporació, ja que no hi ha cap riu que se n’emporti. Quan l’aigua de la superfície s’evapora, queden al fons les sals i els minerals, cosa que fa que aquesta aigua sigui 8 vegades més salada que la dels altres mars. I aquesta alta concentració salina la podem comprovar quan ens hi banyem, perquè és difícil enfonsar-nos-hi i impossible practicar-hi el submarinisme. Però aquest fet curiós també té coses negatives, com ara que cap ésser no pot viure en aquesta aigua tan densa. D’aquí en surt el nom de Mar Mort o Mar Morta.
Dades interessants:
La mar Morta o mar Mort és un llac salat que troba entre Cisjordània, Israel i Jordània; és a la Vall del Rift de Jordània, i el seu principal afluent és el riu Jordà. És en una depressió a 422 metres sota el nivell del mar, essent el punt més baix de la superfície de la Terra en terra ferma, i ocupa uns 625 km². Ara bé, fa un segle el nivell era a 395 metres i ocupava un àrea de 1.200 km². Conté unes de la aigües més salades del món amb el 33,7 % de salinitat, 8,6 vegades més salat que els oceans, només superat pel llac Assal (Djibouti), el Kara-Bogaz-Gol (Turkmenistan) i alguns llacs hipersalins de Les Valls Seques a l’Antàrtida com l’Estany Don Juan. Aquesta elevada salinitat crea un entorn hostil a la vida i d’aquí el seu nom. La mar Morta té una llargada de 67 quilòmetres i 18 quilòmetres en el seu punt més ample.
La mar Morta ha atret visitants de tota la conca del Mediterrani durant els darrers mil·lenis. Segons la Bíblia, va ser un lloc de refugi per al rei David. Va ser un dels primers centres de salut, per a Herodes el gran, i ha estat el proveïdor d’una àmplia varietat de productes, des de bàlsams per a la momificació egípcia, a potassa per als fertilitzants. La gent també utilitza la sal i els minerals de la mar Morta per crear cosmètics.