El color blau és el favorit de tot el món, però no existia fa un temps
La majoria de les persones enquestades en deu països de quatre continents (Regne Unit, Alemanya, EUA, Austràlia, Xina, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Tailàndia i Indonèsia) van respondre que el seu color favorit és el color blau.
La qual cosa és bastant irònic considerant que llenguatges antics com el grec, el xinès, el japonès o l’hebreu no tenen una paraula per referir-se al color blau.
Al 1858, un estudiant anomenat William Gladstone —que anys després arribaria a ser primer ministre de Gran Bretanya— es va adonar que en el llibre L’Odissea amb prou feines hi havia referències als colors. Així que Gladstone va comptar el nombre de referències de colors que hi havia en tot el llibre. Mentre que hi havia unes 200 referències al color negre i unes 100 al color blanc, les referències a altres colors eren excepcionals. El color vermell s’esmentava unes 15 vegades, i hi havia menys de 10 referències als colors groc i verd. Gladstone va començar a revisar altres textos grecs antics i en tots ells succeïa el mateix — res era descrit com a ‘blau’. Aquesta paraula ni tan sols existia; el color blau no existia de la mateixa manera que el coneixem, no es diferenciava del verd o de tons de verd.
No és una cosa inusual perquè, de fet, amb prou feines hi ha coses blaves a la naturalesa — ‘no hi ha animals blaus i les plantes blaves són principalment creacions de l’home’; i, pel que sembla, es pot viure considerant que el cel és simplement el cel, sense cap color concret.
De fet, al Japó la llum ‘verda’ d’alguns semàfors pot semblar blau als nostres ulls.
En realitat aquest blau és un verd turquesa, un verd molt proper al blau en l’espectre de colors. Això és a causa d’una qüestió cultural i d’idioma: en països asiàtics com Japó, Coreja o Vietnam s’utilitza la mateixa paraula per identificar el blau i el verd depenent del context i el to de color.
De manera que bàsicament la percepció del color i la forma en la qual es veu el món està condicionada pel llenguatge i el llenguatge depèn de la cultura i alhora la cultura es modela amb el llenguatge: els antics —a excepció dels egipcis que ja tenien una paraula per al color blau fa 4500 anys— no és que no percebessin el color blau, sinó que més aviat no existia culturalment perquè no tenien una paraula per a aquest color.
Foto: kevin dooley / Foter / CC BY