Per què el soroll de l’aigua ens fa venir ganes d’anar al lavabo?
La part del nostre sistema nerviós que controla automàticament l’esfínter intern es diu el sistema nerviós parasimpàtic (SNP). El SNP tendeix a ser més actiu en moments de calma i descans, quan els esfínters interns volen obrir-se i deixar pas al contingut de la bufeta.
És probable, per tant, que els sons calmants d’aigua corrent ens relaxin prou com per fer que el SNP enviï més missatges a l’esfínter intern, dient-li que es pot obrir i deixar pas.
En aquest punt, és important destacar que, davant del sistema nerviós parasimpàtic es troba el sistema nerviós simpàtic (SNS), que és un sistema de control nerviós independent del que depenen reaccions com la lluita o la fugida, quan el nostre ritme cardíac augmenta o les reaccions físiques relacionades amb la por. Això és important saber-ho, ja que és aquest sistema està relacionat també amb la contracció de l’esfínter intern i li diu que es quedi tancat.
La segona possible explicació de per què el so de l’aigua ens fa voler orinar està relacionat amb el condicionament clàssic, el dels gossos de Pavlov. Però, en quin consisteix això?
En la dècada de 1890, un psiquiatre rus anomenat Ivan Pavlov va realitzar experiments amb gossos per demostrar com els animals aprenen inconscientment a anticipar alguna cosa important. En el seu experiment, Pavlov feia sonar una campana just abans d’alimentar als seus gossos. Va observar que, després de repetir la rutina, els gossos començaven a salivar quan sentien la campana, sense arribar a haver vist abans el menjar. Això es devia al fet que els gossos havien après una resposta automàtica, i associaven el so d’una campana amb l’arribada dels aliments.
De la mateixa manera que els gossos van aprendre que després de la campaneta venia el menjar i començaven a salivar, les persones aprenem, a través de la nostra experiència, a associar el so de l’aigua en orinar i així se’ns fa difícil pensar en altres coses que no sigui fer pipí.
Foto: mushcan / Source / CC BY-NC-ND