Aerogeneradors parats, per què?
A vegades veiem que fa molt vent, passem per davant d’aerogeneradors i els veiem parats, quina pot ser la causa? Si disposem d’una forma de generar energia neta i eficient, que a més funciona les 24 hores del dia… Per què cal aturar la maquinària? Us ho expliquem.
Els aerogeneradors en un parc eòlic poden estar parats per diversos motius:
Manteniment: aquest acostuma a ser el més habitual quan veiem un aerogenerador parat i uns altres funcionant. El cas és que, cada cert temps, es paren els aerogeneradors per fer-los un cop d’ull, greixar-los, etcètera. Són parades programades que normalment es fan quan hi ha menys vent per perdre menys energia i diners.
Avaria: les avaries arriben sense avisar, però són molt poc freqüents.
Velocitat excessiva del vent: a partir d’una determinada velocitat de vent, i per seguretat, els aerogeneradors deixen de girar: les pales es posen paral·leles al vent, no ‘perpendiculars’ com és habitual, i es frena el motor. Això acostuma a succeir a partir de velocitats d’uns 25 metres per segon. A la Península Ibèrica aquestes parades són molt rares, encara que hi ha llocs al món on el percentatge d’ocurrències d’aquestes altes velocitats és més probable.
Migracions: a vegades certs aerogeneradors d’un parc estan enmig d’un pas migratori: es detenen per no danyar a determinades espècies d’aus que sobrevolen per allà.
Gel: les pales dels aerogeneradors acumulen gel i per seguretat es paren.
Shadow flicker: a alguns veïns els pot ocórrer que l’ombra de les pales en girar els molesti quan l’aerogenerador es troba entre el Sol i les seves cases. Aquest parpelleig de les pales girant s’evita parant l’aerogenerador en determinades hores. Es calcula amb geometria i simples taules de la posició del Sol.
Soroll: la legislació d’alguns països protegeix als veïns a partir de cert nivell de decibels. Per evitar sorolls molests, els aerogeneradors s’acostumen a parar depenent de l’hora del dia (a la nit és més estricte), la distància de l’aerogenerador o la direcció del vent (el soroll es propaga amb aquesta).
Buits de tensió: els aerogeneradors antics, anteriors a 2008, dels quals a Espanya n’hi ha centenars per ser pioners en Energia Eòlica són «asíncrons» i en cas que existeixin «buits» de tensió a la Xarxa (caigudes degudes a petites desconnexions de subestacions, curtcircuits en línies, etcètera), donen molts problemes. Les normes obliguen a que es desconnectin automàticament de la Xarxa i després s’han de tornar a connectar manualment.
Els abocaments
Fins avui les parades per manteniment, avaries i soroll eren les més habituals. Però des de fa uns anys els coneguts com a abocaments són cada vegada més freqüents. Succeeix que s’ajunten diversos factors que fan que en certa manera l’energia eòlica generada es torni «sobrant» i s’hagin de parar els aerogeneradors i fins i tot parcs eòlics sencers.
El que succeeix i com influeixen els diversos factors és el següent:
* Hi ha un augment de l’energia produïda, principalment molt vent (eòlica) o molta pluja (hidroelèctrica) que injecten energia «gratis» a la Xarxa elèctrica.
* Coincideix amb una disminució de la demanda: crisi, moments puntuals (matinades, Setmana Santa, vacances), temperatures temperades (sense calefacció ni aire condicionat…).
* Hi ha una xarxa elèctrica feble en alguns punts (sobretot on hi ha parcs eòlics), que no admet més d’una determinada quantitat de potència.
Segons el Teorema de Boucherot, la potència de la xarxa generada ha de ser la mateixa que la potència consumida si volem mantenir la freqüència de 50 Hz constant i no espatllar res que hagi endollat a les llars. Com detenir les centrals de base (nuclears, tèrmiques, etcètera) és més costós, es detenen els parcs eòlics. Tal com alguna vegada ha explicat la Xarxa Elèctrica Espanyola, aquests abocaments seran cada vegada més habituals.
L’ideal seria poder regular finament la potència d’un parc i anar modificant la potència de cada aerogenerador individualment per ajustar-se a la demanda a cada moment. Però Xarxa Elèctrica actua ordenant detenir totalment una línia d’aerogeneradors o directament un Parc sencer.
En un futur, per evitar aquest «malbaratament» d’energia neta i de pèrdua de diners per als amos dels parcs, s’han ideat diverses tecnologies:
* Xarxes intel·ligents i generació distribuïda: permetran un ajust més «fi» de consum i producció elèctrica.
* Emmagatzematge de l’energia eòlica: és un camp en el qual s’està invertint molts diners. La solució serà, sens dubte, la de les bateries.
* Vehicles elèctrics: el fet de posar a carregar bateries a la nit, que és el moment del dia en el qual –en la major part dels llocs del món– hi ha major recurs eòlic, facilitarà la gestió de la producció eòlica.