Què és un mandala?
Un mandala, literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d’un punt central o axial fins a formar una figura circular o concèntrica. S’hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d’aquest punt central.
Als mandales, se’ls dona una significació mística i simbòlica.
Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies… tot, absolutament, són mandales.
Simbòlica: Simbolitzen tot l’univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d’instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.
Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d’ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d’autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca. Mai hem d’anar a buscar en el mandala només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.
Els mandales són utilitzats des de temps remots. Tenen el seu origen ancestral en l’Índia (imatges i meditacions budistes) però aviat es van propagar en les cultures orientals, en els indígenes d’Amèrica i en els aborígens d’Austràlia.
En la cultura occidental, va ser Carl G. Jüng (1875-1961) qui els va utilitzar en teràpies amb l’objectiu d’aconseguir la recerca de la individualitat en els éssers humans. Jüng acostumava a interpretar els seus somnis dibuixant un mandala diàriament, en aquesta activitat va descobrir la relació que aquestes pintures tenien amb el seu centre, i a partir d’allí va elaborar una teoria sobre l’estructura de la psique humana.