Per què el cel és blau?

Alguna vegada us heu preguntat per què el cel es blau o canvia de tonalitats? Segur que us ho han explicat alguna vegada a l’escola, però no ho recordeu. A continuació tractarem d’explicar-ho.

L’aspecte del cel és el resultat de la interacció de la llum del Sol amb l’atmosfera. És una evidència que la llum que arriba a la Terra procedeix del Sol i que al aproximar-se a nosaltres ha de travessar l’atmosfera, però segurament molta gent no sap que aquesta interacció entre els rajos solars i l’atmosfera és la causant del color blau de cel.

Hi ha qui pensa que el color blau del cel és producte del reflex del mar, però és just al contrari, el color blau del mar és fruit del reflex del blau del cel sobre la superfície dels oceans.

La llum solar és una forma d’energia que es transmet a través d’ones, i aquestes ones presenten diferents longituds , semblants a les ones de la mar, que a vegades van més juntes i altres més separades unes de les altres, segons la seva velocitat de propagació.

S’anomena longitud d’ona a la distància entre dos crestes d’una ona.

La llum solar està integrada pels colors de l’Arc de Sant Martí: el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau, i el violeta. Quan la llum travessa un cos translúcid o transparent, els colors que la formen es desvien en diferents angles.

El Sol, a través de l’evaporació, és responsable de fer pujar cap a les capes més altes de l’atmosfera la humitat que hi ha a les grans masses d’aigua (oceans, mars, llacs, rius, embassaments…).

La presència de major o menor humitat a l’atmosfera, de partícules de pols i cendra en suspensió fan que el cel presenti multitud de tonalitats diferents.

La llum que en el seu origen és de color blanc, s’obre com si fos un ventall de colors, on el violeta i el blau apareixen més desviats respecte a la direcció inicial del raig blanc. La desviació és màxima per als rajos de longitud d’ona curta (el violeta i el blau), i mínima per als de longitud d’ona llarga (grocs i vermells) que es desvien molt poc.

A l’atmosfera, a l’haver-hi milers i milers de partícules en suspensió, els rajos violetes i blaus continuen xocant amb altres partícules una i altra vegada, desviant a tot hora la seva trajectòria, en totes les direccions, abans d’arribar a nosaltres. Quan arriben a la superfície de la Terra, no venen directament del Sol; ens arriben de totes direccions i això ens dona la impressió que el cel és blau.

Dit d’un altra manera: la llum solar, que com hem dit està formada pels colors de l’Arc de Sant Martí, ha de travessar l’atmosfera per arribar fins a nosaltres, i cada color reacciona de forma diferent. Aquest efecte és conegut com Dispersió de Rayleigh. El vermell la travessa sense apenes desviar-se, però altres, com el blau, xoca contra les partícules que hi ha en suspensió a l’atmosfera. El xoc contra milers de partícules fa que al mirar al cel el veiem de color blau, perquè que hi ha una major dispersió d’aquest color a l’atmosfera.

Foto: Foter.com

Related posts:

Thanks! You've already liked this
No comments