Per què algunes persones són puntuals i altres no?

Ets dels que surt de casa a l’hora justa que ha quedat amb algú altre? Els teus amics t’avisen mitja hora abans perquè ja et coneixen? O, per contra, ets dels qui comença a enviar whatsapps als altres perquè ha arribat abans? Per a molts, la puntualitat suposa un repte mentre que per a uns altres és gairebé un do innat, però realment quin és el veritable motiu que arribem a temps o no a les nostres cites?

La percepció del temps no és igual per a tots
Segons un post publicat en el blog Psychology Today, l’empresari Thor Muller, definia dues concepcions del temps (ja determinades per l’antropòleg, Edward T. Hall, en 1959).

D’una banda està la monocròmica, el temps és alguna cosa lineal i tangible, dividida en blocs, s’associa a l’organització, l’eficiència i es pot resumir en el concepte nord-americà de ‘el temps és or’.
Per l’altre, la policrònica, es caracteritza per dur a terme diverses activitats a la mateixa hora i en el qual les relacions personals s’anteposen a les negociacions.
Per a la Dra. Sandra Farrera, psicòloga i membre del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, les persones amb la concepció del temps monocrònica solen tenir major facilitat per ser puntuals, no obstant això a les persones policròniques els costarà ser més puntuals.

Farrera també afirma que la puntualitat o impuntualitat comporten aspectes multifactorials, tant a nivell fisiològic, com personal o social, ja que es considera que cada individu disposa d’una taxa metabòlica que influeix en la percepció subjectiva del temps.

Quan la puntualitat és una qüestió social i de nacions
La puntualitat és un aspecte intrínsec en la idiosincràsia dels habitants de països del nord i centre d’Europa, que tenen fama de no demorar-se ni un minut. Una cosa que als països del sud d’Europa i Llatinoamèrica sembla un concepte una mica més lax.

Farrera explica que, per exemple, a Bolívia, Equador, Puerto Rico i Nicaragua, les persones poden arribar 30 minuts tard i no està mal vist, en canvi, a Alemanya, Japó, Suïssa o Finlàndia, la puntualitat és la base de la cultura. Als alemanys els agrada el temps, la planificació i arribar a l’hora acordada, sent per a ells un signe de respecte i per descomptat, esperen també reciprocitat.
A Japó, el país del respecte i els bons modals, solen arribar fins a 30 minuts abans del temps establert per a una trobada. En canvi a Índia o Nepal, els horaris són flexibles, les reunions gairebé mai comencen a l’hora pautada i els mitjans de transport funcionen amb retards habitualment.
A Espanya els 5 minuts de cortesia no es consideren impuntualitat, segons indica Farrera.

A més dels costums i el lloc on hagis nascut també hi ha altres variables que poden influir en el teu sentit del temps, tal com indica Sandra Farrera.

1. El que aprens a casa. ‘Si els teus pares et deien que arribessis a les nou, però arribaves 15 minuts tard i no et corregien, estaven reforçant, sense voler, el comportament de ser impuntual a llarg termini’.

2. El sexe. ‘A Espanya, en termes generals, els homes solen ser més puntuals que les dones. La hipòtesi seria que tenen menys dispersió cognitiva, al no poder fer tantes coses alhora i ser en termes generals millors en el càlcul, solen arribar a l’hora pactada. Les dones poden arribar entre 5 i 10 minuts tard, però no tant com els homes realment impuntuals que poden tenir retards superiors als 40 minuts’.

3. La tecnologia. ‘Ara amb els mòbils i altes tecnologies tot ha canviat; l’amiga que t’escriu, o el mail que acabes de rebre del teu cap i una infinitat d’interrupcions més, fan que sigui molt fàcil demorar-se’.

Puntual contra impuntual
‘La persona puntual respecta al proïsme, arriba a acords, confia en si mateixa, és educada, empàtica i amigable. Fa sentir als altres que són persones importants i ofereix un imatge íntegra de la seva persona, creant una sinergia positiva en les relacions amb el grup. És apreciada i ben considerada, tant en l’àmbit laboral, personal i social. Obre canals d’actuació, genera confiança i inclinació en els altres’, apunta Farrera.

‘Les persones impuntuals solen tenir dificultats per precisar el temps que necessiten per aconseguir els seus objectius, regulen malament els seus timings, pateixen el que anomenem en psicologia clínica ‘fal·làcia de planificació’, és a dir, tenen tendència a percebre malament el temps’, explica l’experta. Normalment és un subjecte que sol tenir baixa autoestima, és poc considerat amb els altres, poc amigable, tal vegada egoista i no té molts recursos. Poden ser persones que no busquen solucions, poc introspectives, accepten el fracàs, creuen poc en elles, els agrada cridar l’atenció encara quedant malament, no controlen el temps ni possiblement la seva vida, és a dir, presenten poca intel·ligència emocional’, conclou Farrera.

Font: La Vanguardia

Foto: Cea. via Remodel Blog / CC BY