Per què amb l’heli se’ns posa veu de barrufet?

L’heli, que s’anomena com el déu grec del sol Hèlios perquè va ser descobert mitjançant una espectroscòpia al sol, és el que fa que els globus volin. La seva petita densitat (0,18 g/ml a 20º) fa que l’atracció terrestre no sigui suficientment forta per retenir-lo, de manera que un globus ple d’heli simplement s’escapa.

I no només és l’heli el què fa que els globus volin, sinó que també és aquest l’element que ens fa fer veu de barrufet quan el respirem.

El so d’una veu ve determinat per la freqüència de vibració que proporcionen els òrgans fonadors (cordes vocals, cavitat bucal…) i el mitjà en el qual les ones sonores viatgen.

L’heli és menys dens que l’aire (unes set vegades), per la qual cosa ofereix menys resistència a la vibració. Com a resultat, les cordes vocals vibren amb major rapidesa i les ones sonores es desplacen amb major velocitat oferint unes notes més agudes.

Atenció, per això! No us recomanem que passeu gaire estona respirant aquest element. L’heli, al ser respirat, el que fa és desplaçar l’oxigen i el diòxid de carboni dels nostres pulmons, de manera que no estem respirant oxigen. Però al no notar la manca de diòxid de carboni tampoc tenim sensació d’ofegament. Per això si ens passem massa estona respirant heli no notem la falta d’oxigen fins que ens maregem.

Com a curiositat:

– Quan augmentem la velocitat de reproducció d’un mitjà gravat (una cinta de magnetòfon, un vinil…) també apreciem que les veus es tornen més agudes en augmentar la velocitat de vibració.

– L’hexafluorur de sofre és un gas cinc vegades més pesat que l’aire, que produeix l’efecte contrari en fer la veu més greu.

 

Photo credit: *(Antonio)* – out of mind – / Foter.com / CC BY-NC-ND

Related posts:

Thanks! You've already liked this
No comments