Hi ha més de deu símbols que representin la pau o el moviment pacifista: el colom blanc, el cercle amb quatre línies (☮), el signe de victòria amb els dits, la bandera de la pau, les paraules shaloom i salam o les roselles blanques entre d'altres.

El símbol de la CND (☮)

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut com a símbol de la pau, fou dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir Campanya per al Desarmament Nuclear). Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment.
Aquest símbol fou importat als EUA per l'activista pacifista Albert Bigelow el 1958, i popularitzat el 1960 per l'estudiant de primer any Philip Altbach quan va convèncer a la Únió d'Estudiants per la Pau de distribuir xapes amb aquest símbol als seus campus.
Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestàven contra la guerra nascuts del Baby Boom.

Es creu que l'origen d'aquest símbol es deu a les lletres N i D de "Nuclear Disarmament" en alfabet semafòric superposades. En la primera versió oficial de la CND (que fou precedida per una versió de pins de ceràmica amb línies rectes, però que va ser de curta durada), els radis eren més amples a la vora del cercle.
Però el 1967 Gerard Holtom escrigué una carta a la revista pacifista Peace News explicant el veritable origen del símbol:"Vaig dibuixar-me a mi mateix: la representació d'un individu desesperat amb les mans obertes cap a fora i cap a baix a la manera dels pagesos del quadre de l'Afusellament del 3 de maig de Goya. Vaig enllestir el dibuix amb una línia i ficant-ho dis d'un cercle", després Holtom va penedir-se el significat de desesperació, ja que creia que la pau era quelcom a celebrar i va voler que s'invertís el símbol.
Aquesta aclariment, però, es creu que podria ser un fals intent de l'autor per donar més profunditat al símbol.

Altres sostenen que és la Creu torçada o trencada que al·ludeix al culte satànic i que significa quelcom com "arribar a una utopia (societat pacífica) per qualsevol mitjà", un bombarder viatjant sobre el món (el símbol de les bases de bombarders en els cartells de rutes és molt semblant) o la petjada d'un ocell al·ludint el simbolisme del colom de la pau.

El colom blanc

El colom blanc amb una branqueta d'olivera al pic, reconegut universalment com a símbol de la pau després de les guerres ocorregudes al llarg del segle XX, té un origen bíblic. En el judaisme, el cristianisme i l'islam una branqueta d'olivera significa la pau. El Pentateuc, l'Antic Testament i l'Alcorà expliquen que, en el relat de l'Arca de Noè (Llibre del Gènesi 8:11), aquest encarregà a un colom a veure quin era l'estat del món després del diluvi universal; quan tornà, ho fé amb una branqueta d'olivera al bec, fet que representava que les aigües ja s'havien calmat (és a dir, que el diluvi universal ja havia facabat) i que per això l'havia pogut recollir de la primera olivera que trobà.

Altrament, la tradició grega també considera les branques d'olivera com a símbol de pau (la planta era considerada sagrada de l'antiga deessa de la saviesa, Atena), i també el derrotat exèrcit romà utilitzà branques d'olivera com a bandera blanca de rendició.

El riure, l'expressió d'alegria o reacció a l'humor que aprenem als, més o menys, 4 messos d'edat, té un origen i uns beneficis per a la salut.

Segons el filòsof John Morreall, l'origen biològic del riure humà pot estar en la sensació d'alleugeriment i tranquil·litat, després de passar una estona pel perill. Per exemple, en els acudits, riem després de saber que el que estava a punt de passar, que podria ser d'una certa perillositat (quedar en ridícul, quedar molest, passar vergonya...), és fals i desemboca en un final més absurd.
La laxitud (sensació de fluixera, sense tensió) que sentim després de riure por ajudar a inhibir la resposta agressiva, convertint el riure en un signe de conducta que indica confiança en els demés.

La zona localitzada del riure està a la zona prefrontal del còrtex cerebral (és la zona on hi ha localitzada la creativitat, la capacitat per pensar en el futur, etc.) i amb els anys anem perdent l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure. Hi ha una estadística, que diu que els adults riuen 15 vegades al dia, mentre que els nens ho fan més de 300.

El riure, però, té moltíssims beneficis per a la salut i, a més, és considerat una pràctica aeròbica:

• Disminueix la presència de col·lesterol a la sang
• Favoreix la digestió perquè augmenta els contraccions de tots els músculs abdominals
• Facilita la evacuació degut al massatge que produeix sobre les vísceres
• Contribueix a un canvi d'actitud mental que afavoreix la disminució de malalties
• Cada cop que somriem, els músculs que activem, que tenen una connexió directa amb el sistema nerviós central, alliberen la hormona beta-endorfina que envien missatges positius al cervell i creen sensació de benestar i de que les coses van bé; a més de mantenir l'elasticitat en les artèries coronàries
• Ajuda a reduïr la glucosa de la sang
• Ens allibera del temor i l'angustia
• Sigmund Freud pensava que allibera energia psíquica i que per tant tenia una funció en l'homeostasi o equilibri mental de la persona
• El nivell d’hormones de l’estrès (catecolamines), baixa en sang juntament amb la freqüència cardíaca, reduint el nivell d’estrès.

Unes sigles (no inicials) són l'abreviació formada per la unió de les inicials de totes o la majoria de paraules que formen una unitat lèxica composta, i en són exemples: RADAR (Radio Detection And Ranging), DNI (Document Nacional d'Identitat) o ONG (Organització No Governamental).

En català, però, les sigles tenen unes normes específiques. Les sigles, en català, són invariables; això vol dir que mai no adopten forma de plural, ni mitjançant la duplicació de lletres (*EEUU) ni mitjançant l’afegitó d’una essa (*ONGs, *ONG's, *ONGS).
I tampoc no s'escriuen amb punts entre lletra i lletra (*U.N.E.S.C.O.).
Això sí, si les sigles van acompanyades d’articles o adjectius, s’hi han de fer concordar (S’han aprovat les NS del municipi; Col·laboren amb diverses ONG.).

N'hi ha, però, que han esdevingut noms comuns i, per tant, s'escriuen amb minúscula i poden tenir derivats i plurals: la sida, el làser, els dius, el radar...

Font: Servei d'Assesorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca

La idea d'un domini que representés la comunitat catalana a Internet té les seves arrels pels volts de 1995, quan els primers internautes es llençaven a crear webs, grups de notícies i a entendre el sistema de dominis.

Quan la fundació PuntCAT donà la proposta del domini .cat (per als webs) a l'ICANN (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números) com a domini per a ús de la llengua i cultura catalana (és l'únic d'aquest estil, fou una excepció que l'ICANN hagué d'acceptar davant les més de 60.000 firmes que el recolzaven) s'hi van proposar també, en cas de que el primer no fos acceptat, el .ctl (per a Catalunya) i el .catala. Ambdós foren rebutjats pel poc suport i, en el cas del .catala, perquè era massa llarg.
La candidatura del .cat superà amb nota totes les exigències dels diferents comitès de selecció d'ICANN, a més va ser la més ben puntuada per un grup independent d'experts japonesos, d'entre totes les candidatures de nous dominis (com el .xxx o el .mobi) que es van presentar en aquell moment.
La nit del 15 al 16 de setembre de 2005, l'ICANN va aprovar definitivament la candidatura del .cat i 4 dies després, amb el començament de les configuracions tècniques es crearen els primers dominis .cat del registre (www.cat, domini.cat, nic.cat, etc...), i el primer de tot fou el domini tan.cat (una petita broma dels enginyers de .cat).
No obstant, per als membres de l'associació puntCAT els fou difícil de fer entendre a l'ICANN que no pretenien fer aquell domini per a fins comercials; és per això, que està prohibit l'ús del domini .cat per a pàgines webs que tractin sobre gats i felins (a no ser que siguin en català).