Aquestes són algunes de les frases més gracioses que va dir Goucho Marx, aquest personatge de cinema que fa riure tant:

• Haig de confessar que vaig néixer molt jove.
• "Mai m'oblido d'una cara, però en el seu cas, faré una excepció."
• Em nego a pertànyer a un club el qual m'accepti a mi com a soci!
• Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres.
• En la vida hi han munts de coses més importants que els diners, però valen tant...
• Trobo que la televisió és molt educativa. Cada cop que algú l'encén, me'n vaig i em llegeixo un llibre.

Erick Hernández, ex-jugador cubà de 41 anys, va batre el rècord de tocs de pilota amb el cap que ja havia aconseguit ell mateix el desembre de 2004, moment en que li van concedir el seu primer Guinnes.
Aquest va superar, de llarg, els 319 que ja havia imposat anteriorment, i va aconseguir fer 350 tocs de pilota amb el cap en un minut just.
Més tard, en una entrevista amb la ràdio Cubana, va declarar que "la part més difícil era trobar la concentració necessària per a poder escalfar bé, el rècord és més fàcil".

Però la cosa no acaba aquí... El dia 26 de maig va trencar tots els seus rècords batent-ne un de molt impressionant: 7.743 tocs de pilota amb els genolls en menys d'una hora i mitja!

Bangkok és coneguda també per "Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit", amb 163 caràcters és el topònim més llarg del món i significa ciutat dels àngels, la gran ciutat, la ciutat de joia eterna, la ciutat impenetrable del déu Indra, la magnífica capital del món dotada de nou gemmes precioses, la ciutat feliç, que abunda en un colossal Palau Reial que s'assembla a la llar divina on regnen els deus reencarnats, una ciutat brindada per Indra i construïda per Vishnukam.

Tot i que els Record Guiness no el reconeixen com el nom de ciutat més llarg, ja que és un topònim en desús...
El que si té reconeix és "Taumatawhakatangihangakoauotamateturipukakapikimaungahoro-Nukupokaiwhenua kitanatahu", amb 92 lletres, una ciutat de Nova Zelanda.

Als anys 60, amb la arribada de l'home a la òrbita espacial i amb la carrera espacial en plena Guerra Freda, la NASA va voler equipar a tots els seus astronautes americans amb el millor equipament que els rivals soviètics.
Davant la sorpresa de que a la gravetat zero els bolígrafs no pinten bé, la NASA va desenvolupar un programa només per aconseguir un bolígraf pogués escriure en gravetat zero.

Després de dos anys i 60 milions de dòlars (dels anys 60) van aconseguir el seu objectiu: un bolígraf que podia escriure sense problemes en gravetat zero, el qual costava 60 milions de dòlars i dos anys d'investigació.
Mentrestant, els russos, davant el mateix problema, feien servir un llapis...