Cada dia cauen sobre la Terra uns vuit milions de llamps, és a dir, 100 llamps cada segon.

La Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO) és l'agència espacial més antiga, fundada a Austràlia l'any 1924.

A partir del 2020, la NASA té previst d'instal·lar bases similars a les de l'Antàrtida a la Lluna i començar a preparar la conquesta de Mart.

Les ràfagues de vent a Neptú poden arribar a velocitats entre 1000 Km/h i 1600 Km/h.

L'Estació Espacial Internacional (l'ISS) amida 73 metres i dona 15 voltes a la Terra cada dia.

La nostra galàxia, la Via Làctia, d'aquí 5.000 milions d'anys xocarà amb la galàxia més propera a ella , l'Andròmeda, amb la qual viatgen en direccions convergents.

Io, la lluna de Júpiter, és el cos amb una major activitat volcànica del Sistema Solar.
Loki, un dels seus volcans, allibera més energia que tots els volcans de la Terra junts.

Si el Sol hipotèticament s'apagués no ens adonaríem fins al cap d'uns 8 minuts després, que és quan deixaríem de veure la seva llum.

El cinturó d'asteroides o cinturó principal és una zona del sistema solar situada entre les òrbites de Mart i Júpiter on es troben la gran majoria dels asteroides. S'estima que en aquesta zona hi ha milions d'asteroides.
Actualment ja se n'han descobert prop de 300.000 dels quals uns 230 tenen més de 100 km de diàmetre.
El major d'ells és Ceres, que amida 950 km de diàmetre i va ser el primer que fou descobert, l'any 1801.