Bluetooth és el nom comú de l'especificació industrial IEEE 802.15.1, que defineix un estàndard global de comunicació sense fil que possibilita la transmissió de dades i veu entre diferents dispositius.
El nom de Bluetooth té el seu origen: el rei danès Harald Blatand, la traducció del qual a l'anglès seria Harold Bluetooth (Dent Blava). Un monarca que va passar a la Història per les seves habilitats comunicatives i sobretot per unificar les tribus noruegues, sueques i daneses. De la mateixa manera, la tecnologia Bluetooth intenta unir diferents dispositius com ordinadors, telèfons mòbils, perifèrics etc Els seus inicis daten de 1994, quan Ericsson Mobile va iniciar un estudi per a investigar una nova interfície per a la interconnexió via ràdio (és a dir, sense cables) entre dispositius com telèfons mòbils i els seus accessoris. Aquesta interfície havia de complir dues condicions imprescindibles: presentar un baix consum i un baix cost.
L'estudi, a més, intentava obrir un concepte absolutament nou al permetre la connectivitat entre dispositius sense cables i sense una línia visual entre emissor i receptor, a diferència de la tecnologia per infrarojos.
Una vegada aconseguit, el següent pas va ser popularitzar-lo. Per a això Ericsson va establir relacions amb altres fabricants en 1997 i a principis del següent any es va constituir el SIG (Bluetooth Special Interest Group), format al principi per Nokia, IBM, Toshiba, Intel i per descomptat Ericsson. Un consorci, que ha anat creixent de forma imparable.

< Anterior		Següent >