Existeixen evidències de l'ús del preservatiu com a medi de profilàctic entre els romans i, amb menor certesa, entre els egipcis. Però fins al segle XV! no es consideraren oficialment inventats. El responsable fou l'anatomista i cirurgià italià Gabriele Fallopio, famós per haver descrit els canals que conduïen del ovari al úter, que dissenyà una beina feta de budell animal i lli que es fixava al penis amb un llaç de color de rosa. El dispositiu, bastant gros i incòmode, estava destinat a prevenir la sífilis, encara que no va trobar molta difusió. Un segle després, el compte de Condom, metge personal del rei Carles II d'Inglaterra, perfeccionà el preservatiu utilitzant com a matèria prima intestina d'anyell estirat que lubricava amb oli. La funda havia sigut encarregada pel propi monarca, molt donat a la vida llicenciosa i que temia veure's contagiat per malalties. Aviat començà a anomenar-se "condom", encara en contra de la voluntat del seu inventor, aconseguint gran popularitat entre els nobles de la cort. El primer preservatiu de goma vulcanitzada es va fabricar el 1870. Les instruccions d'ús indicaven com netejar la goma abans i després del seu ús, i s'utilitzava fins que es trencava. Els condons des Los condones d'un sol ús (d'usar i tirar) van veure la llum als anys trenta, coincidint amb una gran millora en les seves qualitats. Fins la introducció de la penicil·lina al present segle, els preservatius només servien com a profilàctics contra les malalties de transició sexual. Fou a partir de aleshores quan es va començar a apreciar-se la seva vessant anticonceptiva.

< Anterior		Següent >